Com cada dia anava a treballar a la NASA, fins que un dia em van seleccionar per ver un viatge al espai. No m’ho vaig creure era el meu somni des de petit, viatjar al espai.Doncs bé al cap de 3 setmanes de proves, entrenaments, estudis va arribar al dia.
La nau s’enlairava el 15 d’Abril del 2010 a las 5 de la tarda. Aquell mati es va fer interminable però al final va arribar el moment, em vaig acomiadar de tot i la nau va sortir, aquell moment va ser increïble vaig tancar els ulls i la meva ment es va quedar en blanc i em sentia molt feliç i molt emocionat. Quan ja portaven una bona estona a la nau vaig obrir el ulls i allí estava amb els dos acompanyants del viatge, que havien estudiat amb mi i a més també eren amics. Vam mirar per les finestres i ja es veia la terra de lluny petita i molt bonica es veien molts estels era un paisatge preciós.
Al cap d’uns dies vam arribar a la lluna que era el destí. Ens vam posar tota la roba necessària i vam sortir era molt bonic, la sensació d'estar allà és inexplicable. Vam passar molt de temps vam riure vam plorar, vam passar moltes aventures va ser una experiència inoblidable.
Va arribar el dia de tornar a la terra, la tornada se’ns va fer curteta ja que anaven recordant tots el moments viscuts a la lluna. Vam arribar a la terra el 29 de desembre del 2010 a les nou de la nit, al sortir i veure la lluna tan lluny i petita va ser molt emocionant. I aquesta va ser la meva experiència a l’espai. Cada nit miro per la finestra la lluna i em ve al cap tot el que vaig viure allí.
Espero que us hagi emocionat la meva experiència a l’espai.
La lluna és màgica...
ResponEliminala veritat es que si
ResponElimina