Les meves emocions

Hola a tots una altra vegada. Després del rotllo que us vaig fotre l’altre dia avui intentarem ser més breus. Avui us parlaré de les meves emocions, cosa que no m’emociona gaire.
Podríem començar per parlar de les coses que em fan ràbia. Com per exemple la gent intolerant, que creu que la seva opinió és millor que la de ningú i només es limita a escoltar les seves meravelloses idees. Aquest tipus de gent és la que normalment genera conflictes quan els hi proposen o diuen opinions que es desvien de la seva opinió, i per descomptat mai demanen disculpes perquè sempre pensen que la seva es la bona.
Però no tot es negre. Hi ha moltes coses que em fan feliç, com el fet de pensar que només em falta la meitat de curs per aprovar el GES, o la meva noia,que és molt simpàtica i em fa riure molt.
Fer-me por no em fa por quasi res, perquè malauradament he hagut de viure situacions extremes, que per sort sempre s'han pogut arreglar amb el diàleg. Una de les coses que podria dir que em fa por es el que li estem fent al nostre planeta. També em fa por perdre algun èsser estimat, suposo que com a tothom. De totes maneres, més que por, en tot cas m'amoïna.
Com ja ha parlat el jose una de les coses que m'ha emocinat més de la vida, a part de conèixer la meva nòvia, va ser la final del mundial d'Espanya ,contra Holanda amb el gol d’Iniesta. Vaig cridar com un boig i em recorria per tot el cos una alegría inexplicable. També una de les coses que m'emocionen són certes pel·lícules que tracten sobre l'holocaust o sobre crítica social. Algunes cançons m'inspiren també alegria o tistesa, o la sèrie LOST(Perdidos), amb la que vaig emocionar-me bastant durant el transcurs de tota la sèrie, però sobretot amb el gran final. Continuaría escrivint però ja seria abusar. Fins la pròxima.