dimecres, 23 de febrer del 2011
Dos molt bones amigues
Hola a tots soc en Joselito i us contaré , i us descriuré a dues dones que és van trobar en un café i van acabar sen molt bones amigues.Una és diu Marta Gomez Marin , té 56 anys i està casada fa 30 anys , l´altra dona es diu Laura Sanchez Romero.
La Marta és una dona més aviat primeta , no és pas grassa , medeix 1´60 d´altura , té els ulls verds i el seu cabell es ros, porta un barret d' estil britanic , una jaqueta marró obscur , una faldilla negra , una camisa blanca i unes sabates negres amb mitges també negres.
La Laura és més jove que la Marta ,té 35 anys i no està casada , té un altre estil de vestir . Té els ulls marrons , el seu cabell és negre , té una boca molt bonica i un somriure també bonic , medeix 1´70 d´altura i és una també primeta com la Marta , la seva roba és una mica més moderna que la de la Marta , porta un vetit balnc fins al mig de les cames i unes botes negres que arriben quasi als genolls.
Els gustos de la Marta són: anar al cinema , llegir un bon llibre , passejar , escoltar musica clàssica , passar el dia amb el seus néts.
La Laura té uns altres gustos : com anar a la discoteca amb els seus amics , anar al cinema , no li agrada llegir , li agrada la música moderna , viatjar etc...
Les dos estan prenent un café en el bar del barri de la Trinitat Nova , que és molt famós pel seu café.
Totes dues estan llegint el diari , i aixi és quan la Marta mira a la Laura i li diu que si treballa per la zona perquè tots els dies la troba prenent un café a la mateixa hora que el pren ella .
La Laura li contesta que treballa al costat del bar en una empresa de roba , amb la casualitat que la Marta és la vicepresidenta de l'empresa , com la Laura és una empleada normal i corrent , la Marta no la coneixía , i amb aquest tema van començar a parlar fins que les dues van ser molt bones amigues parlen dels seus gustos , de la vida , de tot en general .
Això passa perquè vèiem que en qualsevol lloc podem trobar qualsevol amic o amiga , una abraçada a tots.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És possible el que dius!
ResponElimina