dissabte, 16 d’abril del 2011

Molinillo de café


Mi objeto elegido para este trabajo ha sido un molinillo de café al que le tengo mucho aprecio.

Recuerdo en mi niñez, cuando iba con mis padres y hermanos a casa de mi abuela paterna a visitarla semanalmente, que después de comer yo cogía el molinillo, lo ponía encima de la mesa del comedor y empezaba a moler los granos de café.


Ese aroma tan agradable del café recién molido y esos momentos inolvidables de estar compartiendo todos juntos nuestra compañia, hacía que fuese un ritual que me enriquecía la espera de la próxima visita.


La adquisición del molinillo fue causado por el fallecimiento de mi abuela, Dionisia, ya que lo heredé como conmemoración de esos días vividos.

dimecres, 13 d’abril del 2011

Història d'un objecte

Hola a tots!

Segur que a casa teniu un objecte antic que té una història... o que li tens un apreci especial.
Explica quin és aquest objecte, descriu-lo i digues com ha arribat a casa teva i per què li tens tanta estima.
Mínim tres paràgrafs de 5 o 6 línies.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Sofía


Sofía es una perra muy activa y vivaracha, es joven y tiene muchas ganas de libertad y divertimiento.Tiene como amo a Fabián un niño travieso de nueve años que sus papás le han regalado el animal para que aprenda a ser responsable.


Fabián está muy contento con su nueva adquisición pero le queda muy lejos de ser el amo responsable de Sofía, en una distracción de sus papás se va con su perrita paseando hasta la playa.acercándose a la orilla. Fabián desata de su correa a Sofía porque piensa que ya ha llegado el momento de pasárselo pipa.



No acepta su perrita entrar al agua porque la desconoce y Fabián sin pensárselo muestra a su perrita con satisfacción su entrada a la orilla del mar, pero el agua se torna brava para ese cuerpo minúsculo y lo arrastra paulatinamente para el fondo marino, el niño mueve brazos y piernas, porque sabe nadar, pero no puede luchar con la gravedad del agua.



Algo inexplicable hace que su perrita,Sofía, ladre efusivamente y se acerque a playistas que estan disfrutando de su estancia de tranquilidad y corra nuevamente a la posición donde vio alejarse a su amo. Alertados prestan atención y detectan a unos metros de distancia del agua a un niño que le está arrastrando la fuerza del mar.



Diferentes bañistas actúan con rapidez y se limitan a socorrer con éxito al niño, acercándolo a la arena y empezando a realizar los primeros auxílios de ahogamiento.

El final de nuestra historia tiene un desenlace feliz y nuestros dos personajes se haran amigos inseparables.

dimecres, 6 d’abril del 2011

El tren de la felicidad


La Raquel decidió comprar un billete de tren al azar ,le daba igual a donde se dirigía, pero el tren se iba hacia Málaga , ella solo quería escapar del aburrimiento de su ciudad , y disfrutar de sus vacaciones y olvidarse de su trabajo de cajera de supermercado.

La Raquel era una chica muy normalita ósea del montón , era un poquito alta y tenia un buen cuerpo, pero su cara según ella no pegaba con el resto , también tenia muy buen carácter y siempre hacia amigos en todas partes nunca estaba sola, pero aquel día decidió irse sola.

Una vez que el tren llego a su destino , Málaga se quedo un poco sorprendida , pero al final le dio igual salió de la estación y empezó a caminar hasta que llego al casco antiguo de la ciudad, se dedico a caminar entre las callejuelas hasta que se sintió un poco cansada y al llegar a una plaza se sentó a tomar una coca-cola, en el otro lado de la plaza había un hostal con habitaciones en alquiler, después de descansar un rato iría a alquilar una.

Se pego dos semanas de ensueño , cada día se levantaba temprano para ir ala playa , después de comer hacía la siesta una hora después se marchaba a pasear , unos días por el paseo marítimo de Málaga y otros días visitándola ciudad , y por las noches marchaba a la discoteca y alli conoció a un hombre moreno estupendo.

Y los dos pasaron juntos las dos semanas que Raquel estuvo en Málaga. Cada vez que podía se escapaba a las tierras de Málaga a visitar aquel hombre.

ENCARNA

Una aventura en el desierto



La aventura que os explicare trata sobre dos aventureros. Diego y Carlos los dos tenían 32 años. Solían irse mucho a explorar diferentes partes del mundo. Esta vez les tocaba irse al desierto, sabían que seria duro por las altas temperaturas, pero estaban preparados para todo. Tenían pensado hacer un recorrido por los desiertos de Egipto.
Madrugaron y iniciaron la aventura, salieron a las cinco de la mañana ya que solo tenían previsto ir a explorar un día por el peligro que tiene el desierto.
Y así fue salieron temprano, las vistas eran increíbles, el amanecer en el desierto les dejó alucinados. Sobre las 10 ya empezaban a estar cansados, el calor era agotador. Decidieron parar un rato para coger fuerzas, mientras estaban sentados bajo la sombra de los camellos que les acompañaban. Carlos vio a un metro una víbora, justo delante de ellos quieta mirándoles. Carlos sin mover ni un dedo aviso a Diego, les tenia pánico y al verla se levanto y se fue corriendo. La víbora salto sobre Carlos pero el la pudo esquivar rápidamente se subió al camello y intento ir a buscar a Diego.
Estuvo horas buscando a Diego pero no hubo manera de encontrarlo. Empezaba anochecer y Carlos ya agotado y triste decidió ir al lugar donde se refugiaban. Aunque iba con esperanzas de que quizás supo llegar al refugio. Y cuando llego ahí estaba Diego esperando, hacia poco que había llegado, cuando se vieron se dieron un gran abrazo y se comenzaron a reír del pequeño susto que se dieron. Y esta fue la aventura que tuvieron en los desiertos de Egipto.

El tesoro escondido

Hola a todos soy el Joselito y os voy a contar una historia bastante entretenida , se trata de un muchacho que nació en plena selva , en el Amazonas , en el año 1920 .Sus padres estaban de vacaciones en Brasil y en una excursión al Amazonas la madre se puso a dar a luz al pequeño Maikel , de padre brasileño y de madre española. Maikel salió al padre con el color de piel oscura , con ese pelo negro y duro , y fuerte como un roble.
Al hacerse grande Maikel acabó los estudios y se dedicó a dar la vuelta al mundo y así poder estudiar todas esas culturas y poder visualizar todos aquellos paisajes que tanto le interesaban . Estuvo en muchos países pero el que más le gustó fue el Congo , toda esa selva africana que le recuerda a su niñez a donde el nació , siempre le gustaba estar paseando por la selva ya sea pescando , cazando , cruzando rios extremos , podemos decir que Maikel era un gran explorador .
Cuando estaba en el Congo se enteró de una leyenda que se rumoreaba por el pueblo donde el estaba alojado en un hotel de mala muerte , la leyenda decía que en el medio del Congo se encontraba un gran tesoro escondido por el pirata Barba Negra , en el que habiá : rubís , esmeraldas , perlas , oro , diamantes etc...
A Maikel todo aquello le pareció una gran aventura y sin pensarselo dos veces se fue el solo en busca del tesoro . todo aquello parecIa una de esas tipicas películas de aventuras que filman los americanos , poro en esta vez no era así.
Maikel se sometió a todo tipo de peligros , enfrentarse a una tribu que quería secuestrale para después comerselo , atravesó grandes cascadas , cruzó los peores rios del Congo hasta que al fín dió con el tesoro que estaba en el fondo de uno de los más grandes lagos de la selva , le costó mucho llegar hasta el ya que la entrada se encontraba a 10 m de profundidad , pero Maikel se las ingenio para poder entrar en él .
La leyenda era cierta todo aquell pasadizo secreto estaba repleto de joyas de incalculable valor , a Maikel le daba igual el tesoro ya que él estaba muy pero que muy satisfecho consigo mismo por haber cumplido el reto .
Maikel se volvió al hotel donde se alojaba pero lo raro es que dejó el tesoro tal y como lo había encontrado , a nadie le contó su hallazgo sólo cuando ya estuvo entre la vida y la muerte en un hospital cogió a su nieto del brazo y le conto que él había sido el que había descubierto el tesoro más prestigioso del pirata Barba Negra.
Espero que os haya gustado un abrazo

Una aventura

Hola a tots,

Trieu un espai de la mena que sigui: la selva, el desert, una ciutat, un poble... el tren, l'avió, un vaixell... o una escala de veïns, el supermercat, el carrer...
Elaboreu un personatge: ofici, aspecte físic i caràcter, edat, professió...El col·loqueu en aquest espai i en l'època actual, o en la que vulgueu.
Penseu en què està fent i en què li passa i escriviu una petita aventura. Feu un desenllaç, és a dir un final. Heu de fer tres o quatre paràgrafs de 5 o 6 línies cada un.

dimecres, 30 de març del 2011

No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa.
Qui mal entén mal respon.

David Cruz Doval.

Precaucio preventiva

EUA Washington 2028 Agent ambiental de la terra.

Aquest missatge és per a la gent de la terra.

Les següents recomanacions són importants. No la prengueu com un joc perquè es podria posar en perill l'extinció de la vostra raça com li va passar a la meva fa 20.000 anys.

A causa de l' abús d'autoritat dels països del primer món controlant tot el petroli possible i causa d'això són les guerres de països com el meu propi contra gairebé tot el continent africà. Per culpa d'aquestes guerres, Àfrica es va tornar extremadament pobre i es van estendre les epidèmies a mig món de malalties mortals com la malària, sida, "la dengue" ..

Pel mal ús d'energies contaminants que perjudicavan la nostra atmosfera i per no aconseguir cap pacte per acabar amb el canvi climàtic i provocant aixi el que seria la fi dels nostres dies, no hi ha dia en què no vegi gent pel carrer morta, cames per terra soltes del cos, gent malalta, la nostra atmosfera s'ha trencat i els raigs ultraviolats penetren a la terra.

En conclusió que han de tenir cura de la terra, evitar guerres i menys energies nuclears.

Preveig que la vida tal i com avui la coneixem s'acabarà extingint i això és un missatge per si algun dia torna a haver-hi vida que no caiguin en el nostre error i que gaudeixin cada dia com si fos l'últim.

Sant Jordi

Hola a tots i a totes,

S'apropa Sant Jordi i el premi literari de l'escola.
Per aquest motiu us vull engrescar a escriure relats de ficció o poemes amb tema lliure. Sinó us en sortiu podeu escriure sobre vivències, experiències interessants, records entranyables, notícies colpidores, etc. Recordeu de fer tres o quatre paràgrafs d'unes cinc o sis línies com a mínim. No publiqueu els vostres escrits perquè ha de ser secret de sumari fins a què passi la diada.
Ànims!

divendres, 25 de març del 2011

PER A LES GENERACIONS DEL FUTUR

BARCELONA ANY 2225
DATA D'ENVIAMENT,2225 BARCELONA ESPANYA
PER A LES GENERACIONS DEL FUTUR
N'ESCRIC AQUESTA CARTA PER A TOTS AQUELLS QUE ELS POGUI INTERESSAR.
EN L' ANY 2200 LA TERRA ES VA COMENÇAR HA ESCALFAR-SE POC A POC PERQUÈ LA CAPA D'OZÒ VA RDE PROTEIXIR EL PLANETA , VA SER PERQUÈ LES PLAQUES TECTÒNIQUES DE LA TERRA ES VAN MOURE TANT QUE ELS TERRATRÈMOLS I TSUNAMIS , ELS VOLCANS TAMBE VAN ENTRAR EN ERUPCIÓ,L'AIGUA DEL PLANETA VA BULLIR TANT QUE LA TERRA VA DESAPARÈIXAR QUASI TOTA, NOMES VA QUEDAR UN CONTINENT, “AUSTRÀLIA”.
AIXÒ VA PASSAR PER CULPA NOSTRA, PER VOLER SER MÈS QUE NINGÚ PER BARALLAR-SE UN PAÏSOS AMB ALTRES, LLANÇANT BOMBES NUCLEARS.
ESPEREM QUE NO COMETEU ELS MATEIXOS ERRORS QUE NOSALTRES,
ESPERO QUE VISQUEU MOLT MIllOR QUE NOSALTRES,
ENCARNA

Memòries d'una raça destinada a la perdició.

Miriam Bermúdez Gil
23/03/2011
Si aquesta nota és trobada, vol dir que jo ja he mort. No sé quina data serà quan aquesta carta de comiat sigui llegida. Però en aquestes últimes línies que deixo impreses vull informar el què ens va passar a nosaltres. Tinc clar que aviat moriré.... Segur que et preguntaràs perquè estic tan segura de les meves paraules.

T'ho explicaré, formava part d'un grup de científics del govern d'Espanya.
Els avisos van començar quan la temperatura del planeta va pujar  diversos graus gràcies a la contaminació i el proper canvi climàtic que els poderosos es negaven a admetre. Però nosaltres amb altres grups de recerca científica d'Altres Països del món, teníem un pla d'amagat dels altres. Vèiem que amb cada mes que passava el canvi climàtic s'accelerava més, no ens feien cas... així que després d'haver localitzat un molt possible i gegant tsunami, vam començar a mobilitzar-nos, el temps se'ns escorria dels dits i els governs preferien fer-se els cecs i els sords. Quan els terratrèmols van començar a assotar la terra, sabia que el nostre fi s'acostava ràpidament. Vam decidir activar en una missió suïcida uns pannells súper potents en alguns punts estratègics del planeta, el dolent d'això era que els havíem d'activar manualment.

Per això és que no vaig sobreviure, i si algú llegeix aquesta carta, almenys els Nostres morts no seran per res.
Espero que no cometeu els mateixos errors que nosaltres, tracteu el planeta amb suavitat i si heu de retrocedir en la tecnologia feu-ho, perquè no sempre es té una segona oportunitat.

Futures generacions:

Em dirigeixo a vosaltres per advertir-vos dels grans perills que comporta la energia nuclear de fusió. Els nostres reactors nuclears no van ser capaços de suportar la temperatura del nucli del reactor. Els camps electromagnètics generats pels condensadors de fluzo oscil·laven 4000 gigahercis. A causa d'aquest esdeveniment, el camp electromagnètic va ser insuficient per retenir la calor del nucli.

El reactor va agafar 2000 milions de graus i va fondre els altres nuclis dels 4 reactors. L' explosió que es va produir va generar una esquerda a l'espai temps i a part de calcinar tota l'atmosfera de la terra, va obrir una porta estel·lar a través de la qual unes quantes naus preparades per un possible cataclisme nuclear van poder escapar-se. No sabem res dels supervivents ni d'on van anar. Potser van viatjar en el temps o van descobrir universos paral·lels.

De moment, només quedem una quarantena de supervivents que estem tancats a uns búnquers que es van construir a la tercera guerra mundial. Quan els ultranacicomunistes van alliberar el gas Nova 6 l'atmosfera de la terra va ser irrespirable durant 200 anys. Els búnquers es van construir sota la superfície marina.

Aquí sota ho tenim tot. Extraiem l'oxigen de l'aigua i ens alimentem de la fauna Marina. No sabria què dir-vos per intentar evitar pròximes catàstrofes. L'únic que la raça humana ha après a fer aquests últims 4000 anys ha sigut aniquilar-se a sí mateixa. La humanitat mai aprèn dels errors...

Una carta per al futur

Pamela.
Barcelona 2011.03.23 Se suposa que si trobes aquesta nota és perquè estaré morta i en aquestes paraules deixo escrit algunes de les coses que m'han passat i que m'agradaria compartir amb la persona que la trobi.

El
tsunami estava avisat però no hem fet res per poder fer alguna cosa al respecte per poder sobreviure, la majoria de la població s'ha donat a l'abandonament però vosaltres no cometeu els mateixos errors que nosaltres.

Espero
que en aquesta carta pugueu trobar moltes respostes sobre la catàstrofe que ha passat, una de les coses que heu de fer quan estigueu previnguts és allunyar-se el més lluny possible del lloc on es troben però estigueu on estigueu serà perillós però potser que tingueu més possibilitats de viure encara que jo no ho sé perquè no estic per poder presenciar-ho.

Estic
amb un grup de companys perquè ens van designar que havíem d'estudiar el motiu de la radioctivitat que està en aquests moments, però segons sembla no hem acabat la nostra feina cosa que no us podria explicar quina era la raó. espero que pogueu esbrinar i resoldre tots els problemes que es presenten molta sort!

dimecres, 23 de març del 2011


Hola a tots/es nois/es del futur.

Volia demanar-vos un petit favor i es que cuideu d’aquest planeta millor del que l’hem tractat els humans en aquests temps.La destrucció massiva del planeta terra ha estat per l’alta contaminació en l’atmosfera ,contaminació en els rius i mars, l’alta producció de les fabriques etc.

Doncs bé m’agradaria que no contaminéssiu tant per evitar la destrucció del planeta un altre cop, ja sigui utilitzant només energies renovables com plaques solars o utilitzant cotxes elèctrics, reciclant els envasos de plàstic les llaunes i tota mena de productes reutilitzables, i sisplau no construïu fàbriques per produir qualsevol matèria.

No us molesteu en buscar petroli per poder produir benzines ,plàstic, etc. .L’hem consumit tot preveient tot el que podria passar ,planteu molts arbres i cuideu molt els rius i mars i sobretot las espècies que hi viuen en ells, perquè son un tresor únic que aporten molt a la vida humana , suposem que sigueu humans i no una altre espècie mes avançada que nosaltres i no necessiteu res d’això per sobreviure.

Quan trobeu aquesta carta hauran passat milers i milers d’anys així que he posat totes les meves esperances en vosaltres perquè cuideu molt aquest meravellós planeta que tantes alegries ens ha donat per sort a la raça humana.

Bé doncs així m’haig d’ acomiadar estimada gent del futur espero que em feu cas i no cometeu els mateixos errors que nosaltres. Una salutació i arreveure.

La fì del món

Hola a tothom sóc en Joselito estem a l´any 2025 si algù troba aquesta carta és perquè el món l´hem destruït amb el canvi climàtic ,tots van tenir temps de sobres per poder intentar de no destruir el planeta , però les grans potencies com la Xina , els Estats Unists ,nosaltres ,no vam deixar de contaminar el planeta, fins que vam arribar a la destrucció total .
Aquesta carta està escrita pels nous habitants del planeta Terra ,perquè no caiguin amb el mateix error que ho vam fer nosaltres.La Terra poc a poc ens anava fen senyals de què el planeta no anava gens bé,van suceir moltes catastrofes com ,terratremols ,tsunamis , pluges torrencials ,grans nevades , un augment molt elevat de les temperatures etc....
Els pols es van descongelar ,això va fer molt de mal perquè el nivell del mar va augmentar a 7 metres, inundant ciutats molt importants com els Estats Units , el Japò , la Xina etc ..
L´Amazones , uns dels rius més importants es va secar i totes les muntanyes es van quedar com un desert , els animals és van extinguir, ja era questió de temps que tot acabés d´una vegada .La veritat és que no sé quins éssers vius viuran a la terra però l´unic que espero és que no caiguin en el mateix error que nosaltres i espero que aquesta carta al menys serveixi per a què generacions futures tinguin alguna informació del nostre passat.El més important és intentar contaminar el menys possible , i intentar utilitzar energies renovables.
Jo crec que amb aquest poquet d´esforç ja serà un gran pas per al planeta .

Una abraçada ben forta per a tots i fins un altre .

JOSELITO.

Missatge al futur

                

Hola de nou,

No serà difícil d'imaginar que la terra ha patit un cataclisme i que només uns quants joves han sobreviscut.
Just abans d'aquest cataclisme, un grup d'homes i dones, del qual tu formes part, veient que el món s'acabarà ha escrit una carta per a generacions futures on s'estableixen una sèrie de recomanacions per tal de no caure en els errors que els ha fet desaparèixer.
Inventa aquesta carta i toca alguns dels punts febles de la nostra societat i del nostre món.
Escriu uns tres o quatre paràgrafs de cinc o sis línies.

dissabte, 19 de març del 2011

Fiesta..by Ramsés

Aquesta mateixa nit vaig quedar amb Joni que és un amic meu una mica truà, ens anàvem al bar de la cantonada a prende unes copes i després a la nit ens anàvem de marxa.
Em vaig vestir de gala amb la meva camisa de la sort, la blanca amb ratlles negres i amb trencat al pit, portava els meus pantalons de cuir nous a estrenar i el meu cabell engominat. Acabava de sortir de la dutxa i em vaig vestit, llavors vaig trucar al meu amic i em va comentar que s'estava arreglant que encara no havia acabat de vestir-se i que es posaria la samarreta negra que li vaig deixar per a l'ocasió i es posaria els pantalons texans que s'havia comprant aquest mateix dia.

Vam quedar a la porta del bar "Les 7 Copas" que és un bar que posen música fins a les 2 de la matinada i després sempre solem anar-nos a la discoteca de Sabadell , una de música estil house que ens agrada tant a tots dos. Quan ja estàvem a la cua de l'entrada de la discoteca ens vam trobar amb dos amics més el Pepe i el Charly i ens vam posar parlar de noies i se'ns va passar la nit entre cubata i cubata.

Al dia següent em vaig llevar a casa de la Irene, una noia a la que aquella mateixa nit vaig coneixer, no em preguntin ni com ni on ni jo mateix ho sé.

dilluns, 7 de març del 2011

Te_-By Ramses

L'Elisabeth era a la cafeteria prenent un te i mirant el diari mentre mirava la noia del costat que també estava llegint el diari.L'Elisabeth era una dona gran que vivia a Birmingham igual que l'Alice, que era una noia de 25 anys que aquest dia estava esperant al seu promès.L'Elisabeth era una dona vídua feia 5 anys i la Alice tenia promès feia 2 anys.Aquell dia Elisabeth anava vestida amb un barret gris a joc amb una jaqueta grisa també. L'Alice sempre solia anar a aquella cafeteria tots els dissabtes a esperar que acabés el seu promès de treballar, ja que treballava a la botiga de mobles del costat. La dona no freqüentava molt aquest lloc però des de la mort del seu marit tenia molt temps lliure i com que s'avorria molt a casa, de vegades anava a llocs aconèixer gent nova, fer amics, ja que la dona era molt sociable i li agradava molt parlar i des de la mort del seu marit. Sempre estava molt trista. Aquell dia l'Alice es va decidir a preguntar respectuosament que era el que feia en aquell lloc tan sola i la senyora li va explicar que feia temps que no anava a cap lloc i parlant i parlant es van fer amigues i des de llavors tots els dissabtes a la tarda l'Elisabeth i l'Alice prenen el te juntes i xerren, encara que la seva edat és molt diferent es porten molt bé ja que tenen un caràcter molt diferent i opinen diferent sobre les coses, per tant tenen temps de debatre molts temes.