La meva habitació té una mida mitjana. De llargada fa quatre metres aproximadament, i d'amplada fa tres metres. És una habitació molt lluminosa, sobretot pel matí, i a l'estiu, de la calor que fa, haig de baixar les persianes perquè la calor és insoportable.
El sostre està pintat de color blanc i les parets són de color blau marí. El terra de l'habitació està guarnit amb rajoles de color blanc. També tinc dos llits, un inferior (que és on dormo jo) i un superior. A sota del llit superior, en una de les seves meitats, hi ha un armari i a sota de l'altre meitat hi ha la meitat del llit inferior. Tot aquest mobiliari està col·locat a una banda de l'habitació i a l'altre banda tinc l'escriptori i un armari gran on guardo la meva roba. A sobre de l'escritori tinc una televisió, una impresora i una pantalla d'ordinador, i a sota de l'escriptori tinc la torre de l'ordinador.
Normalment l'únic que s'escolta és el soroll dels cotxes i els camions de les deixalles, però tot i així quan estic a la meva habitació em sento aliviat, sobretot després de tornar de l'escola.
diumenge, 27 de febrer del 2011
dijous, 24 de febrer del 2011
En una cafeteria
La Maria Jeffersons es va llevar com cada dia a les deu del matí, des que va morir el seu marit; que en pau descansi; tenia molt de temps per ella mateixa, encara que no podia evitar sentir-se una mica sola. La noia de la neteja, que es deia Marta va arribar mitja hora després. La Maria li tenia molta estima a la noia, perquè aquesta sempre la escoltava quan parlava, cosa que no es podria dir de tots els joves. Abans quan era jove les coses eren molt diferents, recordava el dia en que va conèixer al seu marit, tenia divuit anys i estava en plena temporada, aquesta era la segona, i els seus pares; gent de diners i bon estatus social, volien que tingues un bon matrimoni.
Al final ho va tenir, es va casar amb un Almirall, més gran que ella, però amb el temps l’hi va agafar afecte. Com cada tarda, va sortir al carrer veient com havien canviat les coses en Londres. Encara que ja tenia els seus anys, la Maria encara estava àgil. Quan va sortir del parc, on es seia a observar als ànecs a l’estany, va entrar a la cafeteria que sempre freqüentava.
La Irene Perriot va entrar a la cafeteria, aguantant les ganes que tenia de posar-se a cridar com una boja. Es va seure a una cadira sense fixar-se en ningú, avui no era el seu millor moment, normalment era una noia amable. Va sentir una mirada fixa en ella, pensant que seria altre home que volia molestar-la, va mirar amb expressió de mala llet.
La dona gran la seguia observant, amb un periòdic obert i un barret al cap, cosa que l’hi donava un aspecte elegant. La Maria va pensar al veure entrar a la bonica noia, de cabells llargs i gavardina, que alguna cosa l’hi havia passat, això ho va deduir per la expressió d’angoixa que portava la noia.
La Irene va deixar de mirar a la dona gran, ja que aquesta no havia obert la boca per dir-li res. Va demanar un refresc i va recordar el perquè de la seva tristesa. Avui pel matí quan acabava de sortir de la feina, l’hi va arribar un missatge del seu xicot, on d’una molt mala manera posava fi a la relació que tenien des de feia uns quants anys, i ella que pensava que es casarien i tot, encara era jove amb vint-i-tres anys, però aquesta era la primera vegada que algú la deixava.
La dona gran va seguir amb el que feia, veient-la de tant en tant, aquesta dona és afortunada, va pensar la Irene amb una mica d’ironia, ja no s'ha d'amoïnar per tantes coses, ja que ella ja ha passat per això.
dimecres, 23 de febrer del 2011
Espai .....!
Sóc una enginyera de la NASA en el treball m'han demanat que faci un viatge a l'espai per poder saber més dels plantes, astres i tot el que pugui existir.
He d'anar amb quatre companys més, som dues noies i dos nois, hem d'anar una mitjana de tres mesos més o menys.
Anirem en un coet que l'han adaptat per al nostre viatge i que no ens falti res. Hem vist els nostres vestits i són molt bonics dins del que cap.
Els meus companys es diuen Xavier, Carles, Jessica i jo.
Per dinar ens han donat tot el necessari, aigua, Coca Cola, patates i altres coses més.
Per fi ha arribat el dia per poder viure la nostra experiència que ens servirà de molt en la nostra carrera, estem tots molt nerviosos perquè no sabem com ho passarem sabent que estarem en l'espai.
La primera impressió que vam tenir tots va ser inexplicable perquè no ens ho imaginàvem que fos així. El primer que farem serà investigar una mica abans de sortir a l'aventura.
Quan sortim els quatre intentem no separar-nos molt ens va sorprendre veure els planetes des d'un punt de vista molt diferent.
Al transcurs dels dies ens adonem que trobem a faltar les nostres famílies.
He d'anar amb quatre companys més, som dues noies i dos nois, hem d'anar una mitjana de tres mesos més o menys.
Anirem en un coet que l'han adaptat per al nostre viatge i que no ens falti res. Hem vist els nostres vestits i són molt bonics dins del que cap.
Els meus companys es diuen Xavier, Carles, Jessica i jo.
Per dinar ens han donat tot el necessari, aigua, Coca Cola, patates i altres coses més.
Per fi ha arribat el dia per poder viure la nostra experiència que ens servirà de molt en la nostra carrera, estem tots molt nerviosos perquè no sabem com ho passarem sabent que estarem en l'espai.
La primera impressió que vam tenir tots va ser inexplicable perquè no ens ho imaginàvem que fos així. El primer que farem serà investigar una mica abans de sortir a l'aventura.
Quan sortim els quatre intentem no separar-nos molt ens va sorprendre veure els planetes des d'un punt de vista molt diferent.
Al transcurs dels dies ens adonem que trobem a faltar les nostres famílies.
Dues amigues en un restaurant
En la foto en pot veure una senyora gran i una noia que están prenent un cafè en un restaurant a Barcelona mentre están llegint un diari.
La noia és diu Eva té 22 anys és soltera viu en un poble que es dic Aigua Freda . És alta i guapa té uns cabells de color castany .La noia és jove porta un vestit curt de color blanc i unes botes negres. L' Eva és timida com que ès estudiant a la universitat sol te temps els cap de setmana.aquest cap de setmana .Ella va venir per a visitar els seus pares .
A la tarda le agrada surtir per passejar perdre temps i després va a un restaurant per prendre un café.
La clara es una dona gran de uns seixanta anys .Ès baixa ,grassa porta una jaqueta i un barret al cap els cabells de color blanc i porta un relotge a ala mà .La clara com que és curiosa sempre le agrada sortir per saber las novetats del seu carrer .aquest tarda la clara surt en un restaurant per berenar i mentre llegeix un reviste.
La clara està mirant a la noia perque és la primera vegada que la veu el seu carrer.
La clara li agrada palar molt i vol preguntar unas cosas a l'Eva però no potperque l'Eva té un caracter fort.
Al final l'Eva comenca a parlar amb la clara perque ja sabe que és una persona simpatica .Así empezan a parlar de la vida i de tots en general i la clara li agrada molt l'Eva .
Dos molt bones amigues
Hola a tots soc en Joselito i us contaré , i us descriuré a dues dones que és van trobar en un café i van acabar sen molt bones amigues.Una és diu Marta Gomez Marin , té 56 anys i està casada fa 30 anys , l´altra dona es diu Laura Sanchez Romero.
La Marta és una dona més aviat primeta , no és pas grassa , medeix 1´60 d´altura , té els ulls verds i el seu cabell es ros, porta un barret d' estil britanic , una jaqueta marró obscur , una faldilla negra , una camisa blanca i unes sabates negres amb mitges també negres.
La Laura és més jove que la Marta ,té 35 anys i no està casada , té un altre estil de vestir . Té els ulls marrons , el seu cabell és negre , té una boca molt bonica i un somriure també bonic , medeix 1´70 d´altura i és una també primeta com la Marta , la seva roba és una mica més moderna que la de la Marta , porta un vetit balnc fins al mig de les cames i unes botes negres que arriben quasi als genolls.
Els gustos de la Marta són: anar al cinema , llegir un bon llibre , passejar , escoltar musica clàssica , passar el dia amb el seus néts.
La Laura té uns altres gustos : com anar a la discoteca amb els seus amics , anar al cinema , no li agrada llegir , li agrada la música moderna , viatjar etc...
Les dos estan prenent un café en el bar del barri de la Trinitat Nova , que és molt famós pel seu café.
Totes dues estan llegint el diari , i aixi és quan la Marta mira a la Laura i li diu que si treballa per la zona perquè tots els dies la troba prenent un café a la mateixa hora que el pren ella .
La Laura li contesta que treballa al costat del bar en una empresa de roba , amb la casualitat que la Marta és la vicepresidenta de l'empresa , com la Laura és una empleada normal i corrent , la Marta no la coneixía , i amb aquest tema van començar a parlar fins que les dues van ser molt bones amigues parlen dels seus gustos , de la vida , de tot en general .
Això passa perquè vèiem que en qualsevol lloc podem trobar qualsevol amic o amiga , una abraçada a tots.
Personatges diferents
Hola nois i noies,
En les narracions és fonamental el tractament de personatges diferents. Us proposo un parell d'exercicis.
El primer per avui, consistirà en fer un estudi d'aquests dos personatges tan diferents que apareixen en la fotografia, construir-ne el retrat diferenciat i relacionar-los després. Per a fer el retrat podeu seguir aquesta pauta: nom,edat, estat civil, aspecte físic, caràcter, manera de parlar (si tenen alguna peculiaritat), aficions, estudis i ocupació, vestimenta que porten, gustos, què fan ara mateix, per què?...
Recorda de situar els dos personatges en un espai (poble, ciutat, país, bar, terrassa) i època.
Al final del teu escrit relaciona els dos personatges: es veuen?, què pensen cadascun d'ells...
Un consell: organitza el text en tres o quatre parts (entre 15 i 20 línies mínim en total) intenta que no sigui un llistat, sinó una narració coherent, que capti l'interès.
El segon exercici de personatges el fareu el proper dia. Heu de portar llegides les fotocòpies que us donaré avui. Posem fil a l'agulla!
En les narracions és fonamental el tractament de personatges diferents. Us proposo un parell d'exercicis.
El primer per avui, consistirà en fer un estudi d'aquests dos personatges tan diferents que apareixen en la fotografia, construir-ne el retrat diferenciat i relacionar-los després. Per a fer el retrat podeu seguir aquesta pauta: nom,edat, estat civil, aspecte físic, caràcter, manera de parlar (si tenen alguna peculiaritat), aficions, estudis i ocupació, vestimenta que porten, gustos, què fan ara mateix, per què?...
Recorda de situar els dos personatges en un espai (poble, ciutat, país, bar, terrassa) i època.
Al final del teu escrit relaciona els dos personatges: es veuen?, què pensen cadascun d'ells...
Un consell: organitza el text en tres o quatre parts (entre 15 i 20 línies mínim en total) intenta que no sigui un llistat, sinó una narració coherent, que capti l'interès.
El segon exercici de personatges el fareu el proper dia. Heu de portar llegides les fotocòpies que us donaré avui. Posem fil a l'agulla!
 |
| Henri Cartier Bresson, fotògraf francès (1908-2004) |
dimecres, 16 de febrer del 2011
La meva habitació no es gran ni petita ,es podria dir que és mitjana ,
És de color blanc amb ratlles de rosa .
el racó preferit perquè tinc les meves coses i ningú em diu res,hi ha pocs mobles el de l'ordinador, altre per possar les meves coses i un altre on tinc fotografies del meus amics i família .
Sempre que estic en la meva habitació em sento relaxada per es podria dir que desconecto de tot, esta molt ben il·luminada perquè dóna el carrer hi ha una petita finestra on puc veure tot .
Normalment escolto el soroll del carrer ,però quan baixo les persianes no s'escolta gaire .
També hi ha uns quadres de color marró .
LA MEVA AVENTURA ESPACIAL
Bona tarda.
Avui explicaré com va ser això de ser enginyer de la NASA i com és això d'haver de fer un viatge espacial molt arriscat.
Comencem doncs. Tot va començar un matí d' agost quan de sobte va sonar el meu telèfon ,era el director de la NASA que volia fer-me un encàrrec molt important, volia que m’encaminés a fer un viatge espacial per tal de descobrir-ne nous planetes i de com és la vida a l' espai.
Al principi no volia arriscar-me a fer-ho aquest viatge ja que només era un aficionat al tema espacial encara que fos ingenyier de naus espacials, em va dir que hauria de fer les proves de pilotatge i fer l' encàrrec que ell em manava.
No vaig poder resistir-me després de l' oferta adquisitiva que em va oferir deia que si tot sortia bé em donaria 400.000.000 € per a què pugui viure bé durant un bon temps, així doncs em vaig posar mans a l’obra en el muntatge de la nau interespacial per encaminar-me al que possiblement seria una mort segura ja que també hauria d' inventar els vestits d’astronauta , la meva nau hauria de ser molt lleugera i veloç però que a la mateixa hora fos molt resistent per poder aguantar possibles impactes de meteorits, la vaig fabricar amb un disseny modern però a la vegada com si fos un caça de combat dissenyat per a 4 persones que hauria de triar jo mateix per a qué hi fossin els meus companys. Una vegada tot fabricat i llest la Maria ,en Mario ,la Lucia i jo ens vam encaminar fins la pista de pilotatge .
En el mateix moment que ens enlairàvem notava com si estigués perdent el coneixement per causa de la pressió de l' atmosfera, però per fi ens trobàvem en l' immens espai on tot es podia observar una vida totalment diferent els nostres cossos no pesaven gens érem súper lleugers com si fossin plomes, quan vam aterrar vam decidir donar una petita volta de reconeixement per observar el que ens esperaria aquí dalt .Vam començar per donar-li la volta sencera a la lluna quan de sobte ens va sorprendre un enorme meteorit direcció cap a nosaltres a una velocitat de vertigen dispost a arrasar amb tot el que si li posava pel davant, per sort havia aconseguit inventar un canó que el destruiria per complet.Per fi vam acabar amb ell i vam continuar amb el viatge en busca de vida en altres planetes quan estàvem anant cap a mart, el planeta vermell,un parell d’ovnis se’n van creuar en el nostre camí per donar-nos la benvinguda a l' espai dient-nos que portaven moltíssims anys llums la arribada d’humans a l’espai i que estarien encantats en ajudar en tot el possible ,aquells petits ésser eren de el més encantadors que et podies trobar, eren verds i tindrien una estatura de 59 cm com a màxim quan ens vam endinsar cap a dins del planeta era el més meravellós era un món totalment diferent ala que estàvem acostumats a viure en la terra tenien llacs immensos i maquíssims i uns edificis moderns i grandiosos , aquest éssers ens van convidar a que ens quedéssim a sopar de fet volien que ens quedéssim allà però vam haver de rebutjar aquesta meravellosa oferta perquè ja havíem complert la nostra missió havíem descobert una nova vida en altre planeta que no fos el nostre. Vam fer infinitat de fotos i hauríem de conformar-nos amb la pasta d' espaguetis ficada en un tub de pasta de dents per sopar en la nau abans de partir novament cap a la terra .
Al dia següent, vam tornar a la terra a visitar al director de la NASA per portar-li les fotos que havíem fet i la grabació a aquest ésser i al planeta vermell ja que era el seu mon.
Després d' haver vist tot el que havia allà dalt m’era impossible a seguir fent vida en aquest planeta ple de contaminació i perills per a la vida humana.
Aventura espacial : BY Ramsés.
Us vaig a parlar de la meva gran aventura a l’espai.
Tot va començar un dia 5 de maig quan em van trucar, era el meu cap de la NASA i em va comentar que havien descobert un nou tipus de galàxia a prop de la nostra.
El dia 16 de maig ,vam sortir de la base espacial, directes a investigar el nou descobriment que canviaria la vida de moltes persones principalment de les persones riques. una vegada ja estàvem al espai em va entrar molta gana i vaig agafa el tàper que em va preparar la meva dona. En aquesta missió vam anar el meu company Pere i jo, i el pilot que es deia Agustí.
La nova galàxia era molt semblant a la nostra amb la diferencia que hi havien 20 planetes , i en 3 d' ells era impossible que hi visquessin éssers humans degut a les altes temperatures que hi havia –100 cº. Als altres planetes hi havia persones molt semblants a nosaltres amb diferència de que als peus tenien 10 dits i a les mans tenien 20 dits però la resta era igual. Ens van dir que ells no tenien ni idea de la nostra existència. Nosaltres li vam contar que a la nostra galàxia hi havia 9 planetes i que proveníem de la terra l’únic planeta del nostre sistema en el que hi havia vida.
Li vam explicar a la gent del planeta Kalos que al nostre planeta la tecnologia era infinitament molt més desenvolupada. Ells vivien en cases fetes d’ un material que no és conegut a la terra que es diu “asdrugeno” que és molt semblant a la fusta.
Vam tornar cap a la terra el dia 2 de agost i fins avui dia mai havia pensat que viuria una experiència tan impressionant com aquesta.
Us vaig a parlar de la meva gran aventura a l’espai.
Tot va començar un dia 5 de maig quan em van trucar, era el meu cap de la NASA i em va comentar que havien descobert un nou tipus de galàxia a prop de la nostra.
El dia 16 de maig ,vam sortir de la base espacial, directes a investigar el nou descobriment que canviaria la vida de moltes persones principalment de les persones riques. una vegada ja estàvem al espai em va entrar molta gana i vaig agafa el tàper que em va preparar la meva dona. En aquesta missió vam anar el meu company Pere i jo, i el pilot que es deia Agustí.
La nova galàxia era molt semblant a la nostra amb la diferencia que hi havien 20 planetes , i en 3 d' ells era impossible que hi visquessin éssers humans degut a les altes temperatures que hi havia –100 cº. Als altres planetes hi havia persones molt semblants a nosaltres amb diferència de que als peus tenien 10 dits i a les mans tenien 20 dits però la resta era igual. Ens van dir que ells no tenien ni idea de la nostra existència. Nosaltres li vam contar que a la nostra galàxia hi havia 9 planetes i que proveníem de la terra l’únic planeta del nostre sistema en el que hi havia vida.
Li vam explicar a la gent del planeta Kalos que al nostre planeta la tecnologia era infinitament molt més desenvolupada. Ells vivien en cases fetes d’ un material que no és conegut a la terra que es diu “asdrugeno” que és molt semblant a la fusta.
Vam tornar cap a la terra el dia 2 de agost i fins avui dia mai havia pensat que viuria una experiència tan impressionant com aquesta.
Viatje a la lluna
Holaaa sóc un astronauta de la NASA i us vull explicar la meva experiència a l’espai. Com cada dia anava a treballar a la NASA, fins que un dia em van seleccionar per ver un viatge al espai. No m’ho vaig creure era el meu somni des de petit, viatjar al espai.Doncs bé al cap de 3 setmanes de proves, entrenaments, estudis va arribar al dia.
La nau s’enlairava el 15 d’Abril del 2010 a las 5 de la tarda. Aquell mati es va fer interminable però al final va arribar el moment, em vaig acomiadar de tot i la nau va sortir, aquell moment va ser increïble vaig tancar els ulls i la meva ment es va quedar en blanc i em sentia molt feliç i molt emocionat. Quan ja portaven una bona estona a la nau vaig obrir el ulls i allí estava amb els dos acompanyants del viatge, que havien estudiat amb mi i a més també eren amics. Vam mirar per les finestres i ja es veia la terra de lluny petita i molt bonica es veien molts estels era un paisatge preciós.
Al cap d’uns dies vam arribar a la lluna que era el destí. Ens vam posar tota la roba necessària i vam sortir era molt bonic, la sensació d'estar allà és inexplicable. Vam passar molt de temps vam riure vam plorar, vam passar moltes aventures va ser una experiència inoblidable.
Va arribar el dia de tornar a la terra, la tornada se’ns va fer curteta ja que anaven recordant tots el moments viscuts a la lluna. Vam arribar a la terra el 29 de desembre del 2010 a les nou de la nit, al sortir i veure la lluna tan lluny i petita va ser molt emocionant. I aquesta va ser la meva experiència a l’espai. Cada nit miro per la finestra la lluna i em ve al cap tot el que vaig viure allí.
Espero que us hagi emocionat la meva experiència a l’espai.
Hola soc en Joselito , us he de contar que estic de sort perquè m´ha tocat un viatge a l´espai.
Us imagineu viatjant a ´lespai? Jo la veritat que no.
Aniré amb la meva dona, jo crec que farem tota la ruta pel sistema solar ,veurem Jupiter , Saturn ,
Mart ,Venus ,Plutó ,Urá , Neptú i per acabar un passieg per la Lluna.
La roba que portarem , serà uns vestits especials per poder viatjar a l´espai.Menjarem tot tipus de
menjars ,però molt haurà de ser en líquid .
La nau despegarà el 23 de juny , el dia de sant Juan i que justament és el dia del meu casament , podem dir que celebraré l´aniversari de casats a l'espai quina emoció.
La nau és molt gran ,jo crec que aniran com unes 15 parelles més a part de nosaltres que també
han tingut la mateixa sort que jo.
La sensació quan s'enlairi serà molt emocionant , segur que sentirem l´adrenalina molt alta i quan
falti la gravetat ja m´imagino volant per la nau .
També tinc moltes ganes de poder veure com es la terra des de fora poder contemplar aquest
planeta tan bonic.Quan estem passejant per la lluna jo crec que sera una experiència molt
impressionant , poder anar passejant per l´espai ha de ser molt xulo.
Quan torni del viatge ja us explicaré com m´ha anat el viatge i us contaré totes les aventures
que he passat , us prometo que no m´oblidaré de res .
Fins aviat , una abraçada molt gran per tots.
AVENTURA ES
PACIAL ENCARNA
PACIAL ENCARNAQUAN ESTAVA DE VACANCES EM VAN TRUCAR DE LA NASA ON TREBALLO PER SORTIR EN UNA MISSIÓ ,ENS ANAVEM A
L' ESPAI.
VAM SORTIR EL DIA 13 DE MARÇ, DIRECCIÓ CAP A LA LLUNA.
A LA NAU,HI ANAVA JO, LA RAQUEL I EL RAMSÉS.
EL PILOT DE LA NAU ES DEIA PACO.
QUAN VAM ENLAIRAR-NOS EM VA PUJAR UNA COSA PER EL ESTÓMAC , COM SI TINGUÉS PAPALLONES.
UNA VEGADA A LA NAU, EL MEU MARIT QUE ERA EL PILOT
EM VA DIR QUE TENIA FAM, JO LI VAIG POSAR DE MENJAR EL TÀPER MONGETES AMB BUTIFARRA, ELL EM VA DIR QUE ERA UN MENJA MOLT BO.
LA RAQUEL I EL RAMSES VAN SORTIR FORA DE LA NAU PER INVESTIGAR LA LLUNA I ES VAN TROBAR AMB UN SER ESTRANY. ERA DE COLOR GROC AMB ELS ULLS MOLT GRANS I DE COLOR VERMELL, ELS VA MIRAR I ELS VA PARLAR PERÒ ELLS NO
L 'ENTENIEN PERQUÈ PARLAVA UN LLENGUATGE NO CONEGUT PER LA RAÇA HUMANA.
AL VEURE QUE NO LI VAN CONTESTAR EN EL SEU IDIOMA EL SER ESTRANY ES VA MARXAR. I ELLS VAN ANAR CAP A LA NAU AMB EL PACO I LA ENCARNA.
FINALMENT EL PACO VA DECIDI DE TORNAR CAP A LA TERRA PERQUÈ S' ACABAVA EL COMBUSTIBLE.
L' ESPAI.
VAM SORTIR EL DIA 13 DE MARÇ, DIRECCIÓ CAP A LA LLUNA.
A LA NAU,HI ANAVA JO, LA RAQUEL I EL RAMSÉS.
EL PILOT DE LA NAU ES DEIA PACO.
QUAN VAM ENLAIRAR-NOS EM VA PUJAR UNA COSA PER EL ESTÓMAC , COM SI TINGUÉS PAPALLONES.
UNA VEGADA A LA NAU, EL MEU MARIT QUE ERA EL PILOT
EM VA DIR QUE TENIA FAM, JO LI VAIG POSAR DE MENJAR EL TÀPER MONGETES AMB BUTIFARRA, ELL EM VA DIR QUE ERA UN MENJA MOLT BO.
LA RAQUEL I EL RAMSES VAN SORTIR FORA DE LA NAU PER INVESTIGAR LA LLUNA I ES VAN TROBAR AMB UN SER ESTRANY. ERA DE COLOR GROC AMB ELS ULLS MOLT GRANS I DE COLOR VERMELL, ELS VA MIRAR I ELS VA PARLAR PERÒ ELLS NO
L 'ENTENIEN PERQUÈ PARLAVA UN LLENGUATGE NO CONEGUT PER LA RAÇA HUMANA.
AL VEURE QUE NO LI VAN CONTESTAR EN EL SEU IDIOMA EL SER ESTRANY ES VA MARXAR. I ELLS VAN ANAR CAP A LA NAU AMB EL PACO I LA ENCARNA.
FINALMENT EL PACO VA DECIDI DE TORNAR CAP A LA TERRA PERQUÈ S' ACABAVA EL COMBUSTIBLE.
El meu espai
La meva habitació és gran i, de color groc fluixet. Tinc un armari de color marró xocolata, i al costat tinc el meu tocador que lo tinc ple de perfums amb un mirall gran, també un escriptori on faig els deures, i on passo el meu temps lliure xatejant amb els meus amics.
El meu llit és de matrimoni i el tinc ple de peluixos, a cada costat del llit tinc una tauleta de nit amb unes làmpades.
Darrera del meu llit tinc la finestra que dóna al carrer. En una de las parets tinc una fotografia de la persona que més estimo en aquesta vida, el meu nebot.
El meu llit és de matrimoni i el tinc ple de peluixos, a cada costat del llit tinc una tauleta de nit amb unes làmpades.
Darrera del meu llit tinc la finestra que dóna al carrer. En una de las parets tinc una fotografia de la persona que més estimo en aquesta vida, el meu nebot.
REDACCIÓ 2 - HABITACIÓ
LA MEVA HABITACIÓ
La meva habitació està al segon pis de la meva casa, primer s'han de pujar escales.
El color de l' habitació és blau clar des de fa uns quatre anys, el primer que veig quan hi entro són les dues teles (una LCD i l'altre de Plasma) el DVD i varies consoles, tot això recolzat en una tauleta de cristall i una segona de fusta més petita, per colocar una de les TV, la més petita.
Al costat estan els armaris, on hi tinc posades en una de les portes dues bufandes del F.C.Barcelona, el armari més gran és per col·locar la roba (amb perxes i tot), l' estanteria de l'armari hi tinc col·locat ben ordenats, els jocs, les pel·lícules, sèries etc..
El llit forma part de tot l'armari, que es pot recollir per tenir més espai, a més al fons hi ha una finestra que dóna al pati de l'escala, que no fa molt han muntat un ascensor, i com l'ascensor passa darrere de la paret de la meva habitació, quan algú puja o baixa se sent molt soroll, sobretot si es mou de nit.
La meva habitació està al segon pis de la meva casa, primer s'han de pujar escales.
El color de l' habitació és blau clar des de fa uns quatre anys, el primer que veig quan hi entro són les dues teles (una LCD i l'altre de Plasma) el DVD i varies consoles, tot això recolzat en una tauleta de cristall i una segona de fusta més petita, per colocar una de les TV, la més petita.
Al costat estan els armaris, on hi tinc posades en una de les portes dues bufandes del F.C.Barcelona, el armari més gran és per col·locar la roba (amb perxes i tot), l' estanteria de l'armari hi tinc col·locat ben ordenats, els jocs, les pel·lícules, sèries etc..
El llit forma part de tot l'armari, que es pot recollir per tenir més espai, a més al fons hi ha una finestra que dóna al pati de l'escala, que no fa molt han muntat un ascensor, i com l'ascensor passa darrere de la paret de la meva habitació, quan algú puja o baixa se sent molt soroll, sobretot si es mou de nit.
Un espai imaginari
Pensa que ets enginyer/a de la NASA i et proposen fer un viatge espacial...
Descriu amb detall l'emoció del viatge: amb qui vas?, quina vestimenta portes?, què menjaràs?, com és la nau?
Quan s'enlairi, què sents?, com experimentes la falta de gravetat?, què es veu per les finestres?
Ja en l'espai, surts a fer un passeig?, passes alguna petita aventura?, arribes a algun planeta?
Posa a prova la teva imaginació!
Descriu amb detall l'emoció del viatge: amb qui vas?, quina vestimenta portes?, què menjaràs?, com és la nau?
Quan s'enlairi, què sents?, com experimentes la falta de gravetat?, què es veu per les finestres?
Posa a prova la teva imaginació!
dimecres, 9 de febrer del 2011
Les meves emocions
Hola a tots una altra vegada. Després del rotllo que us vaig fotre l’altre dia avui intentarem ser més breus. Avui us parlaré de les meves emocions, cosa que no m’emociona gaire.Podríem començar per parlar de les coses que em fan ràbia. Com per exemple la gent intolerant, que creu que la seva opinió és millor que la de ningú i només es limita a escoltar les seves meravelloses idees. Aquest tipus de gent és la que normalment genera conflictes quan els hi proposen o diuen opinions que es desvien de la seva opinió, i per descomptat mai demanen disculpes perquè sempre pensen que la seva es la bona.
Però no tot es negre. Hi ha moltes coses que em fan feliç, com el fet de pensar que només em falta la meitat de curs per aprovar el GES, o la meva noia,que és molt simpàtica i em fa riure molt.
Fer-me por no em fa por quasi res, perquè malauradament he hagut de viure situacions extremes, que per sort sempre s'han pogut arreglar amb el diàleg. Una de les coses que podria dir que em fa por es el que li estem fent al nostre planeta. També em fa por perdre algun èsser estimat, suposo que com a tothom. De totes maneres, més que por, en tot cas m'amoïna.
Com ja ha parlat el jose una de les coses que m'ha emocinat més de la vida, a part de conèixer la meva nòvia, va ser la final del mundial d'Espanya ,contra Holanda amb el gol d’Iniesta. Vaig cridar com un boig i em recorria per tot el cos una alegría inexplicable. També una de les coses que m'emocionen són certes pel·lícules que tracten sobre l'holocaust o sobre crítica social. Algunes cançons m'inspiren també alegria o tistesa, o la sèrie LOST(Perdidos), amb la que vaig emocionar-me bastant durant el transcurs de tota la sèrie, però sobretot amb el gran final. Continuaría escrivint però ja seria abusar. Fins la pròxima.
La meva habitació
La meva habitació es de mida mitjana, però com parada amb les altres habitacions de la meva casa es petita.
Com que la comparteixo amb la meva germana l’espai no es molt abundant, en un racó esta el meu llit i en l’altre el de la meva germana, al front dels llits hi ha els armaris, quan utilitzo l’ordinador portàtil poso una tauleta al costat del meu llit, i a la paret dreta hi ha la finestra, per on hi entra la llum del sol, encara que aquesta no sigui massa forta.
Les parets estan pintades de color blanc i ara no hi ha enganxat cap pòster. S’escolten alguns ocells, els sorolls dels cotxes i alguna vegada també parlant a la gent que camina sota la finestra. A vegades esta una mica mal endreçada, gràcies a la meva germana, però normalment esta neta. Em sento tranquil·la quan hi estic allí.
Idees...!
Us parlaré una miqueta més sobre mi. Em fa il·lusió pensar en el futur ,perquè m’agradaria poder treballar de cuinera en un hotel de prestigi i tenir la meva propia família .
Una de les coses que em fa por es pensar que alguna vegada podria perdre a algun familiar o algun amic prope ami
El que m’amoïna es pensar que tots el plans que tinc per un futur no es compleixin. I que tot no em surti com jo tinc pensat .El que em fa rabia molt esque em diguin mentides i que hagi gent falses i vagin d’amics quan no es així.
Em fa feliç saber que tinc persones que valen la pena de tenir-les com amics , i de tenir els meus pares perquè sé que ells m' recolçarien en tot el que faci.
El que m'emociona és quan em diuen que vaig a viatjar i conèixer ciutats noves o fer plans amb els meus millors amics.
LA MEVA HABITACIÓ ENCARNA
La meva habitació es gran te una finestra per la que entra molta llum i quan t' aboques a la finestra veus un gran parc on jugen els nois. La meva habitació te un armari gran amb uns miralls acadascuna de les portes centrals, el llit es somier amb un capçal de ferro molt bonic,també tinc un sabate i sobre ell tinc una televisió ,al costat hi haun tocador on tinc moltes colonias mevas i del meu marit , també tinc un mirall engenxt en la paret.
La meva habitació es gran te una finestra per la que entra molta llum i quan t' aboques a la finestra veus un gran parc on jugen els nois. La meva habitació te un armari gran amb uns miralls acadascuna de les portes centrals, el llit es somier amb un capçal de ferro molt bonic,també tinc un sabate i sobre ell tinc una televisió ,al costat hi haun tocador on tinc moltes colonias mevas i del meu marit , també tinc un mirall engenxt en la paret.
Bona tardaaa!!
Doncs la meva habitacio es bastant gran, té una forma rectangular, les parets les tinc pintades de color verd claret.
Només entrar tinc el llit, que quan pugui amb comprarè un llit de matrimoni que sempre m’ha fet il·lusió però de moment amb tinc que conformar amb un normal. Als costats del llit tinc molt coixins perquè no m’agrada domir amb la paret al costat. I l’altre costat tinc una tauleta amb el despertador. A la paret del costat on tinc al llit esta plena de flyers de festes on he anat, fotos i records de llocs on he anat, més adalt tinc unes estanteries amb records amb algun peliux i una estanteria esta plena de la meva colecció d’ encenedors. Al fons de l’habitació tinc un armari que va d’un costat a l’altra.
Al costat dret de l’habitació apart del llit tinc la finestra on tinc un cactus i al costat un mirall. A má esquerra tinc l’escriptori amb l’ordinador, la tele, cremes maquillatje i coses d’aquestes.
Una cosa que tinc sempre a l’escriptori són espelmes o encens que m’agraden molt. Al costat tinc un armari petit on tinc damunt l’aparell de mùsica i als calaixos tinc molts trastos. I en aquesta paret més records com un cartell que em van fer les meves amigues quan vaig fer el 18 anys o un quadre amb fotos.
Doncs així és la meva habitació.L´habitació d´en joseilto
Hola sóc en Joselito i avui us descriuré la meva habitació.Es una habitació normal de matrimoni
en la que ni ha un llit de matrimoni ,un armari de tres portes de color marró oscur,una
comoda o joc amb l´armari ,també el llit te dos tauletes de nit a joc amb l´armarii la comoda.
Té una finestra gran amb persiana , també té un armari petit on es posen les sabates, i com no
támbe tic una mesita amb la televisó i el dvd.
La veritat és que l´habitació no és que sigui molt gran peró yo estic molt agust en ella.
Activitat 2
Em fa feliç poder relaxar-me en la meva casa quan tinc temps, sortir simplement perquè vuill fer-ho i en general el que em fa feliç es poder fer totes les coses que m’agraden. Em fa rabia veure la injusticia amb la que a vegades es tracte a les persones.
M’amoïnanen moltes coses, però el que més m’amoïna ara es poder aconseguir el graduat i viure tranquil·la. Em fan por les altures, ho vaig comprobar quan una vegada al montar-me a una muntanya russa el que em va fer més por va ser l’altura i no pas la caiguda, els insectes en general no m’agraden res, i semblara estrany però les papellones són uns dels insectes que menys m’agraden, potser serà perquè una vegada de petita una s’hen va posar a sobre i quan la vaig mirar bé, deixant de banda el color de les seves ales, em va donar molt de fàstic.
M'emociona quan em donen una sorpresa, però que sigui bona, també aconseguir cumplir algun objectiu que m'havia auto-imposat.
REDACCIÓ 1
Hem dic David
tinc 22 anys, vaig néixer a Barcelona un setze de Març, visc amb els meus pares, per part de mare tinc dos avis encara vius, de 77 anys i 92 anys, tinc dues germanes una de 21 anys i l altre de 28. També tinc dos tiets, un viu per trinitat nova i l altre en un petit poble de Girona.
Estic a l escola Freire per sacarme el títol de ESO ( que no hem vaig sacar en el seu moment) , hem vaig apuntar quan hem vam acomiadar de la feina ,i per estar sense fer res aprofito per sacarme la ESO, i quan mel tregui m agradaria fer un grau mitja d alguna cosa.
Estudis, tinc de Pre-impresió, ( en l escola Algueró que esta en cornellà) però de això ja fa una quants anys.
La meva personalitat: soc molt tranquil.
Aficions: Durant l estiu anar a la Platja, la bicicleta, jugar a futbol i veure bon futbol per la tele (sobretot quan juga el Barça), els bons videojocs, programes que donin en la tele només m agraden el crackovia i el APM.
La meva habitació és força gran. Les parets estan pintades de color blanc. Hi ha una finestra gran a una d'elles, per la qual es pot sortir a una petita terrassa, que comunica també amb les altres habitacions. El meu llit és de matrimoni, encara que no és gaire gran, ja que de moment tan sols hi dormo jo. A sota del llit hi tinc un altre matalàs. El llit està aferrat a una paret de l'habitació, i a la mateixa paret hi ha uns prestatges on hi tinc llibres i algunes fotos. El meu llit és d'una fusta clara, amb la capçalera gran i de la mateixa fusta que les potes. El meu matalàs és còmode, bastant tou, i m'agrada dormir amb uns quants coixins.
A la paret d'enfront de la del meu llit hi tenc un armari empotrat, lacat en color blanc, de dues portes. A dins hi tenc tres calaixos, on guardo les samarretes i la roba interior, així com la roba de fer esport. L'altra roba la guardo penjada en perxes. Les sabates les guardo dins dues capses a sota del meu llit.
A la paret que queda, la que es troba entre la paret del llit i la de l'armari, hi tinc la una taula d'una fusta clara semblant a la del llit, amb les potes de metall, rodones. A sobre la taula hi tinc una petita làmpada, un pot amb llapis i bolígrafs, a més d'un munt de papers i l'ordenador.
Penjat a la paret d'enfront de la taula hi tinc un tauler de suro on hi tenc penjades moltes fotos de mi i de la meva familia. Per les parets de l'habitació també hi tinc penjats uns quants pòsters d'equips de futbol. El terra de la meva habitació és d'un parquet clar, de taules fines. Hi tinc una estora de retxes de colors clars. La meva cadira, on sec per fer feina a la taula, és de rodes, amb uns braços amples. És de tela i negra, i les rodes són també negres, però de plàstic. La porta és de color negra.
Em trobo molt agust a la meva habitacio ja que es com la meva petita casa on estic quan estic a la meva casa.M'agrada molt endreçarla ja que em considero una persona molt ordenada.
LA MEVA HABITACIÓ
Bona tarda!!
Avui començaré parlant de la meva habitació,en primer lloc podria dir que es el meu raconet de relaxació i quan soc allà amb sento molt be molt diferent molt relaxat com si fos una altre persona diferent, per a mi es com estar en la meva casa particular.
Holaaaaa!!
Doncs coses que em facin rabia no n'hi ha moltes, però una d' elles és la gent impuntual em dóna molta rabia perque yo soc molt puntual i també la gent que va de sobrada o que és una miqueta fantasma no els aguanto encara que parla amb ells es divertit perque arriben a tenir molta imaginacio aquets tipus de persones em fan molta gracia.
Coses que em facin feliç n'hi ha moltes, qualsavol xorrada a mi ja em va feliç amb conformo amb poqueta cosa.
I por li tinc per exemple a les altures, no aguanto abocar-me al balcó d'un pis que sigui molt alt amb dóna pànic, però per exemple les atraccions no em fan por.
Coses que m'inquieten n'hi ha moltes ja que sóc molt nerviosa.
Adeeuuu!!
Doncs coses que em facin rabia no n'hi ha moltes, però una d' elles és la gent impuntual em dóna molta rabia perque yo soc molt puntual i també la gent que va de sobrada o que és una miqueta fantasma no els aguanto encara que parla amb ells es divertit perque arriben a tenir molta imaginacio aquets tipus de persones em fan molta gracia.
Coses que em facin feliç n'hi ha moltes, qualsavol xorrada a mi ja em va feliç amb conformo amb poqueta cosa.
I por li tinc per exemple a les altures, no aguanto abocar-me al balcó d'un pis que sigui molt alt amb dóna pànic, però per exemple les atraccions no em fan por.
Coses que m'inquieten n'hi ha moltes ja que sóc molt nerviosa.
Adeeuuu!!
dimarts, 8 de febrer del 2011
L'espai real
Hola de nou,
Us proposo fer una descripció detallada sobre la vostra habitació, el vostre estudi o el vostre "racó" preferit de casa. Allà on us trobeu més còmodes. Podeu seguir aquesta pauta:
Com és, quines dimensions té, com i quan entra la llum natural, quin tipus de terra i de pintura té, com són els mobles i els ornaments, com estan distribuïts, què s'hi sent (els ocells, el soroll del carrer, dels veïns...) i el més important, quines sensacions tens quan hi ets?
Endavant!
Us proposo fer una descripció detallada sobre la vostra habitació, el vostre estudi o el vostre "racó" preferit de casa. Allà on us trobeu més còmodes. Podeu seguir aquesta pauta:
Com és, quines dimensions té, com i quan entra la llum natural, quin tipus de terra i de pintura té, com són els mobles i els ornaments, com estan distribuïts, què s'hi sent (els ocells, el soroll del carrer, dels veïns...) i el més important, quines sensacions tens quan hi ets?
 |
| L'habitació de Van Gogh a Arlés Vincent Van Gogh |
dimarts, 1 de febrer del 2011
com soc jo!
Hola a tots i totes.
Em dic David, soc un noi de 23 anys,estic treballant i estudiant a la mateixa hora,pel matí estic treballant de fontaner en una petita empresa de bcnactiva, i per la tarda estic anant a una escola d'adults boníssima per traure'm el graduat en E.S.O.
Ara mateix estic traurem aquests estudis però poder optar a una feina millor i poder formar-me'n correctament.
Jo la veritat es que sóc un noi bastant nerviós i de seguida que m’embolico puc arribar a ser com un terratrèmol sense control .
Alguns dels meus defectes potser que soc molt tossut, i que quan m'enfado no faig cas de res , un altre potser que sóc molt inquiet.
Ara una de las meves virtuts ,doncs que soc bon company,bon amic dels meus amics,i de vegades una mica treballador .Abans que se m'oblidi de dir-vos com és el meu caràcter doncs som-hii!!
M'agrada investigar-ho tot, ficar- me en embolics no massa grossos ,molt inquiet i bastant simpàtic pel que diu la gent.
En conclusió, soc molt alegre i m'agrada prendre’m la vida amb bon humor.
Bé nois, espero que os agradi aquest mini text i que el disfruteu família!!
SÓC L'ENCARNA
HOLA EM DIC ENCARNA TINC 46 ANYS ESTIC CASADA I TINC UNA FILLA QUE ES DIU AUDREY I EL MEU MARIT ES
DIU PACO . NO TINC MOLTES AFICIÓNS PERÒ UNA DE AQUESTES ES LLEGIR ,VEURE LA TELEVISIÓ I POC MÉS.
ESTIC A LA ESCOLA D' ADULTS PER TREURE'M EL TÍTOL DE L'ESO QUE NO EL TINC I NO SÉ
SI QUALSEVOL DIA EN FARÀ FALTA POTSER PER TROBAR FEINA.
SÓC UNA DONA MOLT SIMPÀTICA I DE FER MOLTES BROMES, TAMBÉ SÓC MOLT NERVIOSA
ESTIC UNA MICA BOJA
ELS MEUS DEFECTES SÓN NO TINC PACIENCIA I QUE EM POSO DELS NERVIS PER QUALSEVOL COSA.
DIU PACO . NO TINC MOLTES AFICIÓNS PERÒ UNA DE AQUESTES ES LLEGIR ,VEURE LA TELEVISIÓ I POC MÉS.
ESTIC A LA ESCOLA D' ADULTS PER TREURE'M EL TÍTOL DE L'ESO QUE NO EL TINC I NO SÉ
SI QUALSEVOL DIA EN FARÀ FALTA POTSER PER TROBAR FEINA.
SÓC UNA DONA MOLT SIMPÀTICA I DE FER MOLTES BROMES, TAMBÉ SÓC MOLT NERVIOSA
ESTIC UNA MICA BOJA
ELS MEUS DEFECTES SÓN NO TINC PACIENCIA I QUE EM POSO DELS NERVIS PER QUALSEVOL COSA.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)