Viatge a Plutó.

Avui quan vaig anar a la feina, com cada dia; treballo d’enginyera per a la NASA; mentre feia reparacions a múltiples màquines que es necessiten per incorporar a naus espacials, el meu cap, un home en la cinquantena d’anys amb el cabell canós, va cridar-me al seu despatx, quan estava a punt d’acabar la meva jornada. Vaig sortir del despatx amb el cor accelerat, acabava d’assabentar-me que es necessitava de la meva presència en un viatge espacial, no podia sortir encara de la sorpresa, aquest seria el primer viatge que faria com a enginyera d’una nau espacial, mentre viatjaven per l’espai exterior.

Encara havia de conèixer als meus companys en aquesta travessa, demà me'ls presentarien. Al final els meus companys van ser una dona i un home, tots dos amables i d’aspecte jove, cadascun tenia assignada una feina dur a cap una vegada estiguéssim a l’espai, més tard mentre estàvem coneixent-nos va venir un altre home, i es va presentar com l’últim company en el viatge.

El tan esperat dia havia arribat, ens vam ficar a les robes grises d’aspecte estrany, una mica incòmodes i rígides, però estaven pensants per protegir-nos d’alguns possibles accidents, després ens van posar el casc, amb oxigen i cadascun es va seure en una de les amples cadires, vam posar-nos el cinturó i amb les emocions a flor de pell, la conta regressiva es va deixar escoltar, després vaig sentir una sensació indescriptible, com si el meu punt de gravetat fos enganxat, el coet del qual depeníem ens va deixar i per una de les finestres la imatge impactant del planeta Terra des de fora, es va quedar retenida per sempre a la meva retina, mai ho oblidaria.

Portavem algun temps en l’espai. M’havia fet amiga de tots, els meus companys, es deien Eva, Sara, Marcos i Gerard. Avui sortiria per primera vegada de la nau, ja que havíem arribat al planeta en el qual teníem que fer unes investigacions, Plutó, en l’any 3011, els viatges a l’espai havien avançat molt, però encara no es feien viatges de turisme, perquè per poder anar en una nau espacial caldria haver sigut entrenat per poder suportar les sensacions de viatjar tan de pressa, més ara que els científics havien aconseguit poder viatjar més ràpid que la llum.

Vam agafar algunes mostres del terra, i encara no podia deixar de fitxar-me en l’ho diferent que era Plutó a la Terra, en el cel obscur hi havien dos astres, el més impactant i que més es veia era Caronte. La falta de gravetat al principi va ser un problema, però una vegada que t’acostumbres es fàcil. El menjar no està tan bo com a casa, però té més vitamines, encara que el sabor no és molt agradable, el menjar esta dins d' uns sobres especials que al ficar-los en una màquina a la nau es transformen en un plat amb el menjar que posava en el sobre. La nau era de mida mitjana amb molt passadissos, i cadascun tenia una habitació assignada, en Gerard era el científic, en Marcos el pilot, la Sara la copilot, l’Eva l’encarregada de detectar mentre estàvem viatjant, algun objecte o cos estrany, i jo m’encaregava de que la nau funciones bé, a la vegada que ajudava a en Gerard en les investigacions.

No sabíem quan finalitzaria la nostra missió, ni si pasaría alguna cosa sorprenent, potser ens trobaríem amb altra forma de vida.

(Caronte vista desde Plutó).