divendres, 25 de març del 2011

Memòries d'una raça destinada a la perdició.

Miriam Bermúdez Gil
23/03/2011
Si aquesta nota és trobada, vol dir que jo ja he mort. No sé quina data serà quan aquesta carta de comiat sigui llegida. Però en aquestes últimes línies que deixo impreses vull informar el què ens va passar a nosaltres. Tinc clar que aviat moriré.... Segur que et preguntaràs perquè estic tan segura de les meves paraules.

T'ho explicaré, formava part d'un grup de científics del govern d'Espanya.
Els avisos van començar quan la temperatura del planeta va pujar  diversos graus gràcies a la contaminació i el proper canvi climàtic que els poderosos es negaven a admetre. Però nosaltres amb altres grups de recerca científica d'Altres Països del món, teníem un pla d'amagat dels altres. Vèiem que amb cada mes que passava el canvi climàtic s'accelerava més, no ens feien cas... així que després d'haver localitzat un molt possible i gegant tsunami, vam començar a mobilitzar-nos, el temps se'ns escorria dels dits i els governs preferien fer-se els cecs i els sords. Quan els terratrèmols van començar a assotar la terra, sabia que el nostre fi s'acostava ràpidament. Vam decidir activar en una missió suïcida uns pannells súper potents en alguns punts estratègics del planeta, el dolent d'això era que els havíem d'activar manualment.

Per això és que no vaig sobreviure, i si algú llegeix aquesta carta, almenys els Nostres morts no seran per res.
Espero que no cometeu els mateixos errors que nosaltres, tracteu el planeta amb suavitat i si heu de retrocedir en la tecnologia feu-ho, perquè no sempre es té una segona oportunitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada