De nit, en un local.

L’Eva va venir a veure'm, quan estava fent el descans de vint minuts que el supermercat per al que treballo em donava, i en va dir que per la nit, ella i jo aniríem a un nou local que acabava d’obrir, i que també farien un sorteig on de primer premi es donaria una entrada de temporada completa per al local més un premi en metàl·lic. La veritat és que jo no tenia cap ganes d’anar-hi, el treball em deixava molt cansada, i la idea d' estar-me desperta i ballant no era la primera opció per a una nit d’un dia laborable com dijous. Al final vaig haver de prometre-li que hi aniria, ja que l’Eva es va posar molt pesada i jo per no escoltar-la més vaig acabar cedint. Vam quedar que ella vindria a les onze a la meva casa i ja d’allí ens aniríem amb metro.

Em vaig posar uns pantalons texans de color obscur, cenyits i de calçat vaig optar per unes sabates de taló de color vermell, el taló no molt fi i alt, a dalt em vaig posar una samarreta de tirants també de color vermell però molt més obscur, escotada i una mica cenyida al cos. Em vaig arrissar els cabells i em vaig maquillar sense passar-me, ja que mai m’ha agradat maquillar-me com un pallasso. Quan portava una estona llesta va trucar a la porta l’Eva, que portava uns pantalon texans de color clar, unes sabates esportives de color blanc, una samarreta ampla de tirants de color negre i un abric esportiu de color blanc. S’havia recollit el serrell amb uns passadors i la resta de cabells l’hi queien per l’esquena, ella s’havia maquillat més que jo.

Quan vam arribar al local, no recordo el seu nom, hi havia una cua considerable. Però vam tenir sort perquè un dels promotors del local, un home jove, ens va veure i amb un grup més de noies i ens va ficar al davant de la cua. Al cap d’uns minuts vam entrar i vaig veure que el lloc no és que fos petit, però la quantitat de gent que hi havia allà reunida oprimia l’ambient, la il·luminació era escassa, només s’hi veia una mica més a la pista de ball. L’Eva i jo vam ballar una estona llarga, seguint el ritme electrònic de la música que el DJ feia petar als altaveus, les nostres espatlles tocaven amb altres cossos que ballaven con nosaltres.

M’ho estava passant bé, l’Eva va dir-me s’hi volia algun refresc amb alcohol, i jo una mica acalorada i encara amb adrenalina per l’exercici, li vaig dir que si. Vaig veure com va desaparèixer entre els cossos que ballaven, i amb la mirada vaig observar tot el que podia, al fons hi havia un grup de persones bevent i rient, semblaven divertir-se, moltes persones ballaven, i el DJ semblava massa ficat en el que feia, se’l veia concentrat. Mentre mirava amb curiositat les llums de colors que es movien en el sostre, una veu greu i masculina va dir-me a l’oïda, “Balles?”.