No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa.
Qui mal entén mal respon.
David Cruz Doval.
dimecres, 30 de març del 2011
Precaucio preventiva
EUA Washington 2028 Agent ambiental de la terra.
Aquest missatge és per a la gent de la terra.
Les següents recomanacions són importants. No la prengueu com un joc perquè es podria posar en perill l'extinció de la vostra raça com li va passar a la meva fa 20.000 anys.
A causa de l' abús d'autoritat dels països del primer món controlant tot el petroli possible i causa d'això són les guerres de països com el meu propi contra gairebé tot el continent africà. Per culpa d'aquestes guerres, Àfrica es va tornar extremadament pobre i es van estendre les epidèmies a mig món de malalties mortals com la malària, sida, "la dengue" ..
Pel mal ús d'energies contaminants que perjudicavan la nostra atmosfera i per no aconseguir cap pacte per acabar amb el canvi climàtic i provocant aixi el que seria la fi dels nostres dies, no hi ha dia en què no vegi gent pel carrer morta, cames per terra soltes del cos, gent malalta, la nostra atmosfera s'ha trencat i els raigs ultraviolats penetren a la terra.
En conclusió que han de tenir cura de la terra, evitar guerres i menys energies nuclears.
Preveig que la vida tal i com avui la coneixem s'acabarà extingint i això és un missatge per si algun dia torna a haver-hi vida que no caiguin en el nostre error i que gaudeixin cada dia com si fos l'últim.
Aquest missatge és per a la gent de la terra.
Les següents recomanacions són importants. No la prengueu com un joc perquè es podria posar en perill l'extinció de la vostra raça com li va passar a la meva fa 20.000 anys.
A causa de l' abús d'autoritat dels països del primer món controlant tot el petroli possible i causa d'això són les guerres de països com el meu propi contra gairebé tot el continent africà. Per culpa d'aquestes guerres, Àfrica es va tornar extremadament pobre i es van estendre les epidèmies a mig món de malalties mortals com la malària, sida, "la dengue" ..
Pel mal ús d'energies contaminants que perjudicavan la nostra atmosfera i per no aconseguir cap pacte per acabar amb el canvi climàtic i provocant aixi el que seria la fi dels nostres dies, no hi ha dia en què no vegi gent pel carrer morta, cames per terra soltes del cos, gent malalta, la nostra atmosfera s'ha trencat i els raigs ultraviolats penetren a la terra.
En conclusió que han de tenir cura de la terra, evitar guerres i menys energies nuclears.
Preveig que la vida tal i com avui la coneixem s'acabarà extingint i això és un missatge per si algun dia torna a haver-hi vida que no caiguin en el nostre error i que gaudeixin cada dia com si fos l'últim.
Sant Jordi
S'apropa Sant Jordi i el premi literari de l'escola.
Per aquest motiu us vull engrescar a escriure relats de ficció o poemes amb tema lliure. Sinó us en sortiu podeu escriure sobre vivències, experiències interessants, records entranyables, notícies colpidores, etc. Recordeu de fer tres o quatre paràgrafs d'unes cinc o sis línies com a mínim. No publiqueu els vostres escrits perquè ha de ser secret de sumari fins a què passi la diada.
Ànims!
divendres, 25 de març del 2011
PER A LES GENERACIONS DEL FUTUR
BARCELONA ANY 2225
DATA D'ENVIAMENT,2225 BARCELONA ESPANYA
PER A LES GENERACIONS DEL FUTUR
N'ESCRIC AQUESTA CARTA PER A TOTS AQUELLS QUE ELS POGUI INTERESSAR.
EN L' ANY 2200 LA TERRA ES VA COMENÇAR HA ESCALFAR-SE POC A POC PERQUÈ LA CAPA D'OZÒ VA RDE PROTEIXIR EL PLANETA , VA SER PERQUÈ LES PLAQUES TECTÒNIQUES DE LA TERRA ES VAN MOURE TANT QUE ELS TERRATRÈMOLS I TSUNAMIS , ELS VOLCANS TAMBE VAN ENTRAR EN ERUPCIÓ,L'AIGUA DEL PLANETA VA BULLIR TANT QUE LA TERRA VA DESAPARÈIXAR QUASI TOTA, NOMES VA QUEDAR UN CONTINENT, “AUSTRÀLIA”.
AIXÒ VA PASSAR PER CULPA NOSTRA, PER VOLER SER MÈS QUE NINGÚ PER BARALLAR-SE UN PAÏSOS AMB ALTRES, LLANÇANT BOMBES NUCLEARS.
ESPEREM QUE NO COMETEU ELS MATEIXOS ERRORS QUE NOSALTRES,
ESPERO QUE VISQUEU MOLT MIllOR QUE NOSALTRES,
ENCARNA
Memòries d'una raça destinada a la perdició.
Miriam Bermúdez Gil
23/03/2011
Si aquesta nota és trobada, vol dir que jo ja he mort. No sé quina data serà quan aquesta carta de comiat sigui llegida. Però en aquestes últimes línies que deixo impreses vull informar el què ens va passar a nosaltres. Tinc clar que aviat moriré.... Segur que et preguntaràs perquè estic tan segura de les meves paraules.
T'ho explicaré, formava part d'un grup de científics del govern d'Espanya.
Els avisos van començar quan la temperatura del planeta va pujar diversos graus gràcies a la contaminació i el proper canvi climàtic que els poderosos es negaven a admetre. Però nosaltres amb altres grups de recerca científica d'Altres Països del món, teníem un pla d'amagat dels altres. Vèiem que amb cada mes que passava el canvi climàtic s'accelerava més, no ens feien cas... així que després d'haver localitzat un molt possible i gegant tsunami, vam començar a mobilitzar-nos, el temps se'ns escorria dels dits i els governs preferien fer-se els cecs i els sords. Quan els terratrèmols van començar a assotar la terra, sabia que el nostre fi s'acostava ràpidament. Vam decidir activar en una missió suïcida uns pannells súper potents en alguns punts estratègics del planeta, el dolent d'això era que els havíem d'activar manualment.
Els avisos van començar quan la temperatura del planeta va pujar diversos graus gràcies a la contaminació i el proper canvi climàtic que els poderosos es negaven a admetre. Però nosaltres amb altres grups de recerca científica d'Altres Països del món, teníem un pla d'amagat dels altres. Vèiem que amb cada mes que passava el canvi climàtic s'accelerava més, no ens feien cas... així que després d'haver localitzat un molt possible i gegant tsunami, vam començar a mobilitzar-nos, el temps se'ns escorria dels dits i els governs preferien fer-se els cecs i els sords. Quan els terratrèmols van començar a assotar la terra, sabia que el nostre fi s'acostava ràpidament. Vam decidir activar en una missió suïcida uns pannells súper potents en alguns punts estratègics del planeta, el dolent d'això era que els havíem d'activar manualment.
Per això és que no vaig sobreviure, i si algú llegeix aquesta carta, almenys els Nostres morts no seran per res.
Espero que no cometeu els mateixos errors que nosaltres, tracteu el planeta amb suavitat i si heu de retrocedir en la tecnologia feu-ho, perquè no sempre es té una segona oportunitat.
Espero que no cometeu els mateixos errors que nosaltres, tracteu el planeta amb suavitat i si heu de retrocedir en la tecnologia feu-ho, perquè no sempre es té una segona oportunitat.
Futures generacions:
Em dirigeixo a vosaltres per advertir-vos dels grans perills que comporta la energia nuclear de fusió. Els nostres reactors nuclears no van ser capaços de suportar la temperatura del nucli del reactor. Els camps electromagnètics generats pels condensadors de fluzo oscil·laven 4000 gigahercis. A causa d'aquest esdeveniment, el camp electromagnètic va ser insuficient per retenir la calor del nucli.
El reactor va agafar 2000 milions de graus i va fondre els altres nuclis dels 4 reactors. L' explosió que es va produir va generar una esquerda a l'espai temps i a part de calcinar tota l'atmosfera de la terra, va obrir una porta estel·lar a través de la qual unes quantes naus preparades per un possible cataclisme nuclear van poder escapar-se. No sabem res dels supervivents ni d'on van anar. Potser van viatjar en el temps o van descobrir universos paral·lels.
De moment, només quedem una quarantena de supervivents que estem tancats a uns búnquers que es van construir a la tercera guerra mundial. Quan els ultranacicomunistes van alliberar el gas Nova 6 l'atmosfera de la terra va ser irrespirable durant 200 anys. Els búnquers es van construir sota la superfície marina.
Aquí sota ho tenim tot. Extraiem l'oxigen de l'aigua i ens alimentem de la fauna Marina. No sabria què dir-vos per intentar evitar pròximes catàstrofes. L'únic que la raça humana ha après a fer aquests últims 4000 anys ha sigut aniquilar-se a sí mateixa. La humanitat mai aprèn dels errors...
Una carta per al futur
Pamela.
Barcelona 2011.03.23 Se suposa que si trobes aquesta nota és perquè estaré morta i en aquestes paraules deixo escrit algunes de les coses que m'han passat i que m'agradaria compartir amb la persona que la trobi.
El tsunami estava avisat però no hem fet res per poder fer alguna cosa al respecte per poder sobreviure, la majoria de la població s'ha donat a l'abandonament però vosaltres no cometeu els mateixos errors que nosaltres.
Espero que en aquesta carta pugueu trobar moltes respostes sobre la catàstrofe que ha passat, una de les coses que heu de fer quan estigueu previnguts és allunyar-se el més lluny possible del lloc on es troben però estigueu on estigueu serà perillós però potser que tingueu més possibilitats de viure encara que jo no ho sé perquè no estic per poder presenciar-ho.
Estic amb un grup de companys perquè ens van designar que havíem d'estudiar el motiu de la radioctivitat que està en aquests moments, però segons sembla no hem acabat la nostra feina cosa que no us podria explicar quina era la raó. espero que pogueu esbrinar i resoldre tots els problemes que es presenten molta sort!
Barcelona 2011.03.23 Se suposa que si trobes aquesta nota és perquè estaré morta i en aquestes paraules deixo escrit algunes de les coses que m'han passat i que m'agradaria compartir amb la persona que la trobi.
El tsunami estava avisat però no hem fet res per poder fer alguna cosa al respecte per poder sobreviure, la majoria de la població s'ha donat a l'abandonament però vosaltres no cometeu els mateixos errors que nosaltres.
Espero que en aquesta carta pugueu trobar moltes respostes sobre la catàstrofe que ha passat, una de les coses que heu de fer quan estigueu previnguts és allunyar-se el més lluny possible del lloc on es troben però estigueu on estigueu serà perillós però potser que tingueu més possibilitats de viure encara que jo no ho sé perquè no estic per poder presenciar-ho.
Estic amb un grup de companys perquè ens van designar que havíem d'estudiar el motiu de la radioctivitat que està en aquests moments, però segons sembla no hem acabat la nostra feina cosa que no us podria explicar quina era la raó. espero que pogueu esbrinar i resoldre tots els problemes que es presenten molta sort!
dimecres, 23 de març del 2011
Hola a tots/es nois/es del futur.
Volia demanar-vos un petit favor i es que cuideu d’aquest planeta millor del que l’hem tractat els humans en aquests temps.La destrucció massiva del planeta terra ha estat per l’alta contaminació en l’atmosfera ,contaminació en els rius i mars, l’alta producció de les fabriques etc.
Doncs bé m’agradaria que no contaminéssiu tant per evitar la destrucció del planeta un altre cop, ja sigui utilitzant només energies renovables com plaques solars o utilitzant cotxes elèctrics, reciclant els envasos de plàstic les llaunes i tota mena de productes reutilitzables, i sisplau no construïu fàbriques per produir qualsevol matèria.
No us molesteu en buscar petroli per poder produir benzines ,plàstic, etc. .L’hem consumit tot preveient tot el que podria passar ,planteu molts arbres i cuideu molt els rius i mars i sobretot las espècies que hi viuen en ells, perquè son un tresor únic que aporten molt a la vida humana , suposem que sigueu humans i no una altre espècie mes avançada que nosaltres i no necessiteu res d’això per sobreviure.
Quan trobeu aquesta carta hauran passat milers i milers d’anys així que he posat totes les meves esperances en vosaltres perquè cuideu molt aquest meravellós planeta que tantes alegries ens ha donat per sort a la raça humana.
Bé doncs així m’haig d’ acomiadar estimada gent del futur espero que em feu cas i no cometeu els mateixos errors que nosaltres. Una salutació i arreveure.
La fì del món
Hola a tothom sóc en Joselito estem a l´any 2025 si algù troba aquesta carta és perquè el món l´hem destruït amb el canvi climàtic ,tots van tenir temps de sobres per poder intentar de no destruir el planeta , però les grans potencies com la Xina , els Estats Unists ,nosaltres ,no vam deixar de contaminar el planeta, fins que vam arribar a la destrucció total .
Aquesta carta està escrita pels nous habitants del planeta Terra ,perquè no caiguin amb el mateix error que ho vam fer nosaltres.La Terra poc a poc ens anava fen senyals de què el planeta no anava gens bé,van suceir moltes catastrofes com ,terratremols ,tsunamis , pluges torrencials ,grans nevades , un augment molt elevat de les temperatures etc....
Els pols es van descongelar ,això va fer molt de mal perquè el nivell del mar va augmentar a 7 metres, inundant ciutats molt importants com els Estats Units , el Japò , la Xina etc ..
L´Amazones , uns dels rius més importants es va secar i totes les muntanyes es van quedar com un desert , els animals és van extinguir, ja era questió de temps que tot acabés d´una vegada .La veritat és que no sé quins éssers vius viuran a la terra però l´unic que espero és que no caiguin en el mateix error que nosaltres i espero que aquesta carta al menys serveixi per a què generacions futures tinguin alguna informació del nostre passat.El més important és intentar contaminar el menys possible , i intentar utilitzar energies renovables.
Jo crec que amb aquest poquet d´esforç ja serà un gran pas per al planeta .
Una abraçada ben forta per a tots i fins un altre .
JOSELITO.
Aquesta carta està escrita pels nous habitants del planeta Terra ,perquè no caiguin amb el mateix error que ho vam fer nosaltres.La Terra poc a poc ens anava fen senyals de què el planeta no anava gens bé,van suceir moltes catastrofes com ,terratremols ,tsunamis , pluges torrencials ,grans nevades , un augment molt elevat de les temperatures etc....
Els pols es van descongelar ,això va fer molt de mal perquè el nivell del mar va augmentar a 7 metres, inundant ciutats molt importants com els Estats Units , el Japò , la Xina etc ..
L´Amazones , uns dels rius més importants es va secar i totes les muntanyes es van quedar com un desert , els animals és van extinguir, ja era questió de temps que tot acabés d´una vegada .La veritat és que no sé quins éssers vius viuran a la terra però l´unic que espero és que no caiguin en el mateix error que nosaltres i espero que aquesta carta al menys serveixi per a què generacions futures tinguin alguna informació del nostre passat.El més important és intentar contaminar el menys possible , i intentar utilitzar energies renovables.
Jo crec que amb aquest poquet d´esforç ja serà un gran pas per al planeta .
Una abraçada ben forta per a tots i fins un altre .
JOSELITO.
Missatge al futur
Hola de nou,
No serà difícil d'imaginar que la terra ha patit un cataclisme i que només uns quants joves han sobreviscut.
Just abans d'aquest cataclisme, un grup d'homes i dones, del qual tu formes part, veient que el món s'acabarà ha escrit una carta per a generacions futures on s'estableixen una sèrie de recomanacions per tal de no caure en els errors que els ha fet desaparèixer.
Inventa aquesta carta i toca alguns dels punts febles de la nostra societat i del nostre món.Escriu uns tres o quatre paràgrafs de cinc o sis línies.
dissabte, 19 de març del 2011
Fiesta..by Ramsés
Aquesta mateixa nit vaig quedar amb Joni que és un amic meu una mica truà, ens anàvem al bar de la cantonada a prende unes copes i després a la nit ens anàvem de marxa.
Em vaig vestir de gala amb la meva camisa de la sort, la blanca amb ratlles negres i amb trencat al pit, portava els meus pantalons de cuir nous a estrenar i el meu cabell engominat. Acabava de sortir de la dutxa i em vaig vestit, llavors vaig trucar al meu amic i em va comentar que s'estava arreglant que encara no havia acabat de vestir-se i que es posaria la samarreta negra que li vaig deixar per a l'ocasió i es posaria els pantalons texans que s'havia comprant aquest mateix dia.
Vam quedar a la porta del bar "Les 7 Copas" que és un bar que posen música fins a les 2 de la matinada i després sempre solem anar-nos a la discoteca de Sabadell , una de música estil house que ens agrada tant a tots dos. Quan ja estàvem a la cua de l'entrada de la discoteca ens vam trobar amb dos amics més el Pepe i el Charly i ens vam posar parlar de noies i se'ns va passar la nit entre cubata i cubata.
Al dia següent em vaig llevar a casa de la Irene, una noia a la que aquella mateixa nit vaig coneixer, no em preguntin ni com ni on ni jo mateix ho sé.
Em vaig vestir de gala amb la meva camisa de la sort, la blanca amb ratlles negres i amb trencat al pit, portava els meus pantalons de cuir nous a estrenar i el meu cabell engominat. Acabava de sortir de la dutxa i em vaig vestit, llavors vaig trucar al meu amic i em va comentar que s'estava arreglant que encara no havia acabat de vestir-se i que es posaria la samarreta negra que li vaig deixar per a l'ocasió i es posaria els pantalons texans que s'havia comprant aquest mateix dia.
Vam quedar a la porta del bar "Les 7 Copas" que és un bar que posen música fins a les 2 de la matinada i després sempre solem anar-nos a la discoteca de Sabadell , una de música estil house que ens agrada tant a tots dos. Quan ja estàvem a la cua de l'entrada de la discoteca ens vam trobar amb dos amics més el Pepe i el Charly i ens vam posar parlar de noies i se'ns va passar la nit entre cubata i cubata.
Al dia següent em vaig llevar a casa de la Irene, una noia a la que aquella mateixa nit vaig coneixer, no em preguntin ni com ni on ni jo mateix ho sé.
dilluns, 7 de març del 2011
Te_-By Ramses
L'Elisabeth era a la cafeteria prenent un te i mirant el diari mentre mirava la noia del costat que també estava llegint el diari.L'Elisabeth era una dona gran que vivia a Birmingham igual que l'Alice, que era una noia de 25 anys que aquest dia estava esperant al seu promès.L'Elisabeth era una dona vídua feia 5 anys i la Alice tenia promès feia 2 anys.Aquell dia Elisabeth anava vestida amb un barret gris a joc amb una jaqueta grisa també. L'Alice sempre solia anar a aquella cafeteria tots els dissabtes a esperar que acabés el seu promès de treballar, ja que treballava a la botiga de mobles del costat. La dona no freqüentava molt aquest lloc però des de la mort del seu marit tenia molt temps lliure i com que s'avorria molt a casa, de vegades anava a llocs aconèixer gent nova, fer amics, ja que la dona era molt sociable i li agradava molt parlar i des de la mort del seu marit. Sempre estava molt trista. Aquell dia l'Alice es va decidir a preguntar respectuosament que era el que feia en aquell lloc tan sola i la senyora li va explicar que feia temps que no anava a cap lloc i parlant i parlant es van fer amigues i des de llavors tots els dissabtes a la tarda l'Elisabeth i l'Alice prenen el te juntes i xerren, encara que la seva edat és molt diferent es porten molt bé ja que tenen un caràcter molt diferent i opinen diferent sobre les coses, per tant tenen temps de debatre molts temes.
dijous, 3 de març del 2011
L'habitació d'en Cris
Hola, us parlaré de la meva habitació.
La meva habitació és d'una mida mitjana, les seves parets estan pintades de dos colors blau i
blanc, té una finestra, situada enfront de la porta. Conté un llit petit , una taula de nit amb dos calaixos. També hi ha un moble, un armari de color marró xocolata, una taula d'ordinador i dues maletes sota el llit.
Bé, és un lloc on normalment em relaxo i estic tranquil pensant i meditant.
blanc, té una finestra, situada enfront de la porta. Conté un llit petit , una taula de nit amb dos calaixos. També hi ha un moble, un armari de color marró xocolata, una taula d'ordinador i dues maletes sota el llit.
Bé, és un lloc on normalment em relaxo i estic tranquil pensant i meditant.
Vellesa i joventut
En la foto es pot veure a una dona d'uns 60 anys, es lleva cada dia fent la mateixa rutina.
Es vesteix amb roba còmoda, es posa el seu barret , la seva jaqueta preferida i se'n va cada dia al mateix restaurant i sempre demana el mateix. És una dona avorrida que viu sola i no te gaires aficions, el que més li agrada fer és anar al restaurant en el qual seu sempre en el mateix lloc observa les persones que es seuen al seu costat. les observa i pensa d'on venen i a on van. Li agrada llegir el diari, el qual també li serveix per dissimular quan espia a la gent.
Avui una noia s'ha assegut al costat de la dona, és una noia jove de 18 anys, que viu sola en el seu pis i té mesos sense pagar, avui té una entrevista de treball i esta fent temps anant al restaurant. Llegeix el diari i mira altres ofertes de feina.
La dona observa a l noia, de mala manera, pensa que es una noia esbojarrada, sense responsabilitats que fa el que vol i no respecta ningú, té una imatge de la joventut equivocada.
La noia mira el rellotge, i s'aixeca per anar-se, paga el compte, deixa propina , va al bany i es mira al mirall suspirant i agafant forçes per anar a la entrevista de treball, està nerviosa , i depés d'uns segons surt del bany i es dirigeix a la sortida.
La dona mira el seu rellotge i s'aixeca per anar-se'n, paga el compte, sense deixar propina, i es dirigeix cap a la porta.
La dona i la noia sorten quasi al mateix temps, la noia li deixa passar, la dona ni la mira i fa un gest de malhumorada.
És dirigeixen les dues al semàfor, esta vermell però no passa cap cotxe, la noia espera el canvi de color del semàfor, però la dona passa amb el semàfor en vermell.
De sobte, una moto a molta velocitat topa amb la dona, la noia va corrents a ajudar-la.
La dona no ha mort , però ha sofert danys a les cames no podrà moure's durant un temps li ho diu el metge a la noia després de portar-la a l'hospital.
La dona amb una cadira de rodes s'acosta a la noia i li agraiex la seva ajuda, i comencen a conversar.
la noia li explica que busca treball i que ha perdut l'entrevista per acompanyar-la a l' hospital, i al escoltar això, la dona li proposa que la cuidi mentre es recupera de l'accident i que li pagarà molt bé.
La noia accepta contenta,,, i la dona canvia la seva forma de veure als joves i a no jutjar, sense conèixer la gent.
Es vesteix amb roba còmoda, es posa el seu barret , la seva jaqueta preferida i se'n va cada dia al mateix restaurant i sempre demana el mateix. És una dona avorrida que viu sola i no te gaires aficions, el que més li agrada fer és anar al restaurant en el qual seu sempre en el mateix lloc observa les persones que es seuen al seu costat. les observa i pensa d'on venen i a on van. Li agrada llegir el diari, el qual també li serveix per dissimular quan espia a la gent.
Avui una noia s'ha assegut al costat de la dona, és una noia jove de 18 anys, que viu sola en el seu pis i té mesos sense pagar, avui té una entrevista de treball i esta fent temps anant al restaurant. Llegeix el diari i mira altres ofertes de feina.
La dona observa a l noia, de mala manera, pensa que es una noia esbojarrada, sense responsabilitats que fa el que vol i no respecta ningú, té una imatge de la joventut equivocada.
La noia mira el rellotge, i s'aixeca per anar-se, paga el compte, deixa propina , va al bany i es mira al mirall suspirant i agafant forçes per anar a la entrevista de treball, està nerviosa , i depés d'uns segons surt del bany i es dirigeix a la sortida.
La dona mira el seu rellotge i s'aixeca per anar-se'n, paga el compte, sense deixar propina, i es dirigeix cap a la porta.
La dona i la noia sorten quasi al mateix temps, la noia li deixa passar, la dona ni la mira i fa un gest de malhumorada.
És dirigeixen les dues al semàfor, esta vermell però no passa cap cotxe, la noia espera el canvi de color del semàfor, però la dona passa amb el semàfor en vermell.
De sobte, una moto a molta velocitat topa amb la dona, la noia va corrents a ajudar-la.
La dona no ha mort , però ha sofert danys a les cames no podrà moure's durant un temps li ho diu el metge a la noia després de portar-la a l'hospital.
La dona amb una cadira de rodes s'acosta a la noia i li agraiex la seva ajuda, i comencen a conversar.
la noia li explica que busca treball i que ha perdut l'entrevista per acompanyar-la a l' hospital, i al escoltar això, la dona li proposa que la cuidi mentre es recupera de l'accident i que li pagarà molt bé.
La noia accepta contenta,,, i la dona canvia la seva forma de veure als joves i a no jutjar, sense conèixer la gent.
La noia de la terrassa
La María, estava aseguda en la terrassa d´un bar i ,es va demanar un café mentre llegeix el diari ,era una dona gran, una mica vella d´uns seixanta anys, estava casada i esperava al seu marit. Era una dona amb un caracter molt fort , però pel seu físic mai ho dirien, era petita i molt prima ,tenia la veu fina.
No tenia molt estudis només els bàsics ,i les seves aficions eren escoltar la ràdio asseguda al sofà i fer mitja,perquè ella no treballa i sempre s´havia dedicat a seva casa i als seus fills.
Aquell dia es va posar un conjunt de faldilla i jaqueta molt boninc per sortir a passejar i un barret al cap de color lila que li agrada molt.
En la taula del costat hi ha una noia jove que llegeix una revista de moda ,la María se la mira perquè no la reconeix, perquè ella es coneix a tota la gent del seu barri, que esta situat París i cada tarda ella marxa cap el bar de la seva amiga, la Mercedes.
Se la mira perquè porta un vestit molt curt , pensa que el temps està passant molt depressa i ella es fa vella i no li agrada aquesta moda que està arribant,que la juventud avança molt depressa.De sobte la noia s'adona que la miren i es pregunta què estara pensant la dona del costat, per què la mira?, deu pensar que què estic fent aquí sola , si estaré esperant al meu xicot ,o algú altre. Em dóna el mateix el que pensi aquesta dona jo a lo meu que aquesta nit vaig de marxa.
No tenia molt estudis només els bàsics ,i les seves aficions eren escoltar la ràdio asseguda al sofà i fer mitja,perquè ella no treballa i sempre s´havia dedicat a seva casa i als seus fills.
Aquell dia es va posar un conjunt de faldilla i jaqueta molt boninc per sortir a passejar i un barret al cap de color lila que li agrada molt.
En la taula del costat hi ha una noia jove que llegeix una revista de moda ,la María se la mira perquè no la reconeix, perquè ella es coneix a tota la gent del seu barri, que esta situat París i cada tarda ella marxa cap el bar de la seva amiga, la Mercedes.
Se la mira perquè porta un vestit molt curt , pensa que el temps està passant molt depressa i ella es fa vella i no li agrada aquesta moda que està arribant,que la juventud avança molt depressa.De sobte la noia s'adona que la miren i es pregunta què estara pensant la dona del costat, per què la mira?, deu pensar que què estic fent aquí sola , si estaré esperant al meu xicot ,o algú altre. Em dóna el mateix el que pensi aquesta dona jo a lo meu que aquesta nit vaig de marxa.
LES MEVES AMIGUES I JO
Hola a tots sóc en Joselito i avui us descriuré a dues amigues meves del meu barri . Una és diu Sònia i té la mateixa edat que jo, 26 anys. És molt maca , físicament és prima , medeix 1´75 , per ser una noia és bastant alta ,té els ulls verds i el cabell llarg de color negre , té un caracter molt fort , és una mica tossuda i també una mica impacient però molt madura . L´altre amiga meva és diu Marta té 25 anys és més normaleta , físicament una mica grassa , medeix 1´65 una mica més baixa que la Sònia , els seus ulls són molt bonics són de color blau , el cabell el té curteti és de color roig, és una noia molt treballadora i responsable , és una persona que està quan la necessites , també és bastant intel·ligent .
Aquest dissabte han quedat per anar a ballar al Heron City, a la discoteca Milapasos on posen música llatina com : bachata , salsa , merengue , regueton etc...
A la Sònia li agrada més aquesta discoteca , però a la Marta li agarda més les discos de house .La Sònia va una mica atrevida , una faldilleta molt curta i una samarreta amb un escot molt cridaner com dien que vinc a lligar jajaja .
La Marta s´ha vestit una mica menys atrevida amb uns texans una mica ajustats i una samarreta negre perquè diu que amb el negre és veu més prima.
En aquesta discoteca l´ambient és molt bo, ni ha moltes nacionalitats , més llatins que catalans o espanyols , a la millor jo vaig amb elles perquè no beguin molt i facin coses de les que és poden penedir demà , i qui sap si a la millor el que acaba lligant sóc jo. Jo crec que no .
Adéu a tots i una abraçada molt gran
De nit, en un local.
L’Eva va venir a veure'm, quan estava fent el descans de vint minuts que el supermercat per al que treballo em donava, i en va dir que per la nit, ella i jo aniríem a un nou local que acabava d’obrir, i que també farien un sorteig on de primer premi es donaria una entrada de temporada completa per al local més un premi en metàl·lic. La veritat és que jo no tenia cap ganes d’anar-hi, el treball em deixava molt cansada, i la idea d' estar-me desperta i ballant no era la primera opció per a una nit d’un dia laborable com dijous. Al final vaig haver de prometre-li que hi aniria, ja que l’Eva es va posar molt pesada i jo per no escoltar-la més vaig acabar cedint. Vam quedar que ella vindria a les onze a la meva casa i ja d’allí ens aniríem amb metro.
Em vaig posar uns pantalons texans de color obscur, cenyits i de calçat vaig optar per unes sabates de taló de color vermell, el taló no molt fi i alt, a dalt em vaig posar una samarreta de tirants també de color vermell però molt més obscur, escotada i una mica cenyida al cos. Em vaig arrissar els cabells i em vaig maquillar sense passar-me, ja que mai m’ha agradat maquillar-me com un pallasso. Quan portava una estona llesta va trucar a la porta l’Eva, que portava uns pantalon texans de color clar, unes sabates esportives de color blanc, una samarreta ampla de tirants de color negre i un abric esportiu de color blanc. S’havia recollit el serrell amb uns passadors i la resta de cabells l’hi queien per l’esquena, ella s’havia maquillat més que jo.
Quan vam arribar al local, no recordo el seu nom, hi havia una cua considerable. Però vam tenir sort perquè un dels promotors del local, un home jove, ens va veure i amb un grup més de noies i ens va ficar al davant de la cua. Al cap d’uns minuts vam entrar i vaig veure que el lloc no és que fos petit, però la quantitat de gent que hi havia allà reunida oprimia l’ambient, la il·luminació era escassa, només s’hi veia una mica més a la pista de ball. L’Eva i jo vam ballar una estona llarga, seguint el ritme electrònic de la música que el DJ feia petar als altaveus, les nostres espatlles tocaven amb altres cossos que ballaven con nosaltres.
M’ho estava passant bé, l’Eva va dir-me s’hi volia algun refresc amb alcohol, i jo una mica acalorada i encara amb adrenalina per l’exercici, li vaig dir que si. Vaig veure com va desaparèixer entre els cossos que ballaven, i amb la mirada vaig observar tot el que podia, al fons hi havia un grup de persones bevent i rient, semblaven divertir-se, moltes persones ballaven, i el DJ semblava massa ficat en el que feia, se’l veia concentrat. Mentre mirava amb curiositat les llums de colors que es movien en el sostre, una veu greu i masculina va dir-me a l’oïda, “Balles?”.
dimecres, 2 de març del 2011
Les dues amigues
La Lluïsa és una noia amb un cos inimaginable que qualsevol home voldria tenir, però en canvi la Raquel és una noia més ampleta de cos, es passa tot el dia treballant i el poc temps lliure que té se'll passa a casa amagada pel complex del seu cos.
Un dia la Lluïsa es va acostar a recollir a la Raquel cap a la feina per comunicar que aquest vespre havia una festa al barri per motiu de la festa major. Li va dir que no acceptaria un no per resposta ja que hi haurien molts nois i begudes i molt menjar etc.. però la Raquel no vol anar perquè pensa que tothom riurà d’ella, per sort la Lluïsa és la típica amiga que mai t’abandona i li va dir que no li permetria que es quedés a casa tancada mentre tot el barri era de festa al carrer divertint-se .
Per la tarda la Raquel va anar a casa de la Lluïsa a posar-se guapa per l’ocasió i un cop juntes, la Raquel es va posar molt maca es va posar una camisa de flors amb un pantaló texà i unes sabates blanques , la Lluïsa portava un vestit vermell amb les sabates a conjunt i una floreta als cabells de color groga.
La Lluïsa estava molt contenta perquè anava a una gran festa però la Raquel se la veia molt trista perquè es pensava que faria el ridícul davant de tot el barri i tothom es riuria d’ella i per més que la Lluïsa li volia animar, ella no reaccionava i no es desprenia de la cadira on era sentada i cada cop era més i més trista per haver de veure com la Lluïsa no parava de lligar amb els homes que hi havia i per poder distreure va començar a observar l’ambient de la festa els músics etc.. La gent anava vestida com si fossin de boda perquè anaven tots molt elegants ,els músics també portaven esmoquing i una corbata verda de seda, el carrer estava il·luminat amb faroles de paper molt boniques i de colorins, també havien unes taules molt llargues plenes de menjar i begudes per tota la gent del barri.
De sobte una veu masculina se li va apropar per dir-li que si volia beure alguna cosa i si volia fer-li companyia perquè estava molt sol, llavors li va sortir un somriure d’orella a orella i li va dir que sí. Quan estaven a la barra demanant begudes la Lluïsa els va apuntar en un concurs que havia en la festa que es sortejava un pis d’obra nova i seria molt bonic que li toqués, la sorpresa arribaria hores més tard quan l’ home de l’ escenari va dir el nom d' ella dient-li que havia guanyat el pis sense hipoteca .
Aquella nit va ser la més important per a la Raquel ja que li havia tocat un pis pagat i havia trobat l'home de la seva vida que tants anys portava buscant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)