dissabte, 16 d’abril del 2011
Molinillo de café
dimecres, 13 d’abril del 2011
Història d'un objecte
Segur que a casa teniu un objecte antic que té una història... o que li tens un apreci especial.
Explica quin és aquest objecte, descriu-lo i digues com ha arribat a casa teva i per què li tens tanta estima.
Mínim tres paràgrafs de 5 o 6 línies.
diumenge, 10 d’abril del 2011
Sofía
dimecres, 6 d’abril del 2011
El tren de la felicidad
La Raquel decidió comprar un billete de tren al azar ,le daba igual a donde se dirigía, pero el tren se iba hacia Málaga , ella solo quería escapar del aburrimiento de su ciudad , y disfrutar de sus vacaciones y olvidarse de su trabajo de cajera de supermercado.
La Raquel era una chica muy normalita ósea del montón , era un poquito alta y tenia un buen cuerpo, pero su cara según ella no pegaba con el resto , también tenia muy buen carácter y siempre hacia amigos en todas partes nunca estaba sola, pero aquel día decidió irse sola.
Una vez que el tren llego a su destino , Málaga se quedo un poco sorprendida , pero al final le dio igual salió de la estación y empezó a caminar hasta que llego al casco antiguo de la ciudad, se dedico a caminar entre las callejuelas hasta que se sintió un poco cansada y al llegar a una plaza se sentó a tomar una coca-cola, en el otro lado de la plaza había un hostal con habitaciones en alquiler, después de descansar un rato iría a alquilar una.
Se pego dos semanas de ensueño , cada día se levantaba temprano para ir ala playa , después de comer hacía la siesta una hora después se marchaba a pasear , unos días por el paseo marítimo de Málaga y otros días visitándola ciudad , y por las noches marchaba a la discoteca y alli conoció a un hombre moreno estupendo.
Y los dos pasaron juntos las dos semanas que Raquel estuvo en Málaga. Cada vez que podía se escapaba a las tierras de Málaga a visitar aquel hombre.
ENCARNA
Una aventura en el desierto
El tesoro escondido
Al hacerse grande Maikel acabó los estudios y se dedicó a dar la vuelta al mundo y así poder estudiar todas esas culturas y poder visualizar todos aquellos paisajes que tanto le interesaban . Estuvo en muchos países pero el que más le gustó fue el Congo , toda esa selva africana que le recuerda a su niñez a donde el nació , siempre le gustaba estar paseando por la selva ya sea pescando , cazando , cruzando rios extremos , podemos decir que Maikel era un gran explorador .
Cuando estaba en el Congo se enteró de una leyenda que se rumoreaba por el pueblo donde el estaba alojado en un hotel de mala muerte , la leyenda decía que en el medio del Congo se encontraba un gran tesoro escondido por el pirata Barba Negra , en el que habiá : rubís , esmeraldas , perlas , oro , diamantes etc...
A Maikel todo aquello le pareció una gran aventura y sin pensarselo dos veces se fue el solo en busca del tesoro . todo aquello parecIa una de esas tipicas películas de aventuras que filman los americanos , poro en esta vez no era así.
Maikel se sometió a todo tipo de peligros , enfrentarse a una tribu que quería secuestrale para después comerselo , atravesó grandes cascadas , cruzó los peores rios del Congo hasta que al fín dió con el tesoro que estaba en el fondo de uno de los más grandes lagos de la selva , le costó mucho llegar hasta el ya que la entrada se encontraba a 10 m de profundidad , pero Maikel se las ingenio para poder entrar en él .
La leyenda era cierta todo aquell pasadizo secreto estaba repleto de joyas de incalculable valor , a Maikel le daba igual el tesoro ya que él estaba muy pero que muy satisfecho consigo mismo por haber cumplido el reto .
Maikel se volvió al hotel donde se alojaba pero lo raro es que dejó el tesoro tal y como lo había encontrado , a nadie le contó su hallazgo sólo cuando ya estuvo entre la vida y la muerte en un hospital cogió a su nieto del brazo y le conto que él había sido el que había descubierto el tesoro más prestigioso del pirata Barba Negra.
Espero que os haya gustado un abrazo
Una aventura
Trieu un espai de la mena que sigui: la selva, el desert, una ciutat, un poble... el tren, l'avió, un vaixell... o una escala de veïns, el supermercat, el carrer...
Elaboreu un personatge: ofici, aspecte físic i caràcter, edat, professió...El col·loqueu en aquest espai i en l'època actual, o en la que vulgueu.
Penseu en què està fent i en què li passa i escriviu una petita aventura. Feu un desenllaç, és a dir un final. Heu de fer tres o quatre paràgrafs de 5 o 6 línies cada un.
dimecres, 30 de març del 2011
Precaucio preventiva
Aquest missatge és per a la gent de la terra.
Les següents recomanacions són importants. No la prengueu com un joc perquè es podria posar en perill l'extinció de la vostra raça com li va passar a la meva fa 20.000 anys.
A causa de l' abús d'autoritat dels països del primer món controlant tot el petroli possible i causa d'això són les guerres de països com el meu propi contra gairebé tot el continent africà. Per culpa d'aquestes guerres, Àfrica es va tornar extremadament pobre i es van estendre les epidèmies a mig món de malalties mortals com la malària, sida, "la dengue" ..
Pel mal ús d'energies contaminants que perjudicavan la nostra atmosfera i per no aconseguir cap pacte per acabar amb el canvi climàtic i provocant aixi el que seria la fi dels nostres dies, no hi ha dia en què no vegi gent pel carrer morta, cames per terra soltes del cos, gent malalta, la nostra atmosfera s'ha trencat i els raigs ultraviolats penetren a la terra.
En conclusió que han de tenir cura de la terra, evitar guerres i menys energies nuclears.
Preveig que la vida tal i com avui la coneixem s'acabarà extingint i això és un missatge per si algun dia torna a haver-hi vida que no caiguin en el nostre error i que gaudeixin cada dia com si fos l'últim.
Sant Jordi
S'apropa Sant Jordi i el premi literari de l'escola.
Per aquest motiu us vull engrescar a escriure relats de ficció o poemes amb tema lliure. Sinó us en sortiu podeu escriure sobre vivències, experiències interessants, records entranyables, notícies colpidores, etc. Recordeu de fer tres o quatre paràgrafs d'unes cinc o sis línies com a mínim. No publiqueu els vostres escrits perquè ha de ser secret de sumari fins a què passi la diada.
Ànims!
divendres, 25 de març del 2011
PER A LES GENERACIONS DEL FUTUR
Memòries d'una raça destinada a la perdició.
Els avisos van començar quan la temperatura del planeta va pujar diversos graus gràcies a la contaminació i el proper canvi climàtic que els poderosos es negaven a admetre. Però nosaltres amb altres grups de recerca científica d'Altres Països del món, teníem un pla d'amagat dels altres. Vèiem que amb cada mes que passava el canvi climàtic s'accelerava més, no ens feien cas... així que després d'haver localitzat un molt possible i gegant tsunami, vam començar a mobilitzar-nos, el temps se'ns escorria dels dits i els governs preferien fer-se els cecs i els sords. Quan els terratrèmols van començar a assotar la terra, sabia que el nostre fi s'acostava ràpidament. Vam decidir activar en una missió suïcida uns pannells súper potents en alguns punts estratègics del planeta, el dolent d'això era que els havíem d'activar manualment.
Espero que no cometeu els mateixos errors que nosaltres, tracteu el planeta amb suavitat i si heu de retrocedir en la tecnologia feu-ho, perquè no sempre es té una segona oportunitat.
Futures generacions:
Una carta per al futur
Barcelona 2011.03.23 Se suposa que si trobes aquesta nota és perquè estaré morta i en aquestes paraules deixo escrit algunes de les coses que m'han passat i que m'agradaria compartir amb la persona que la trobi.
El tsunami estava avisat però no hem fet res per poder fer alguna cosa al respecte per poder sobreviure, la majoria de la població s'ha donat a l'abandonament però vosaltres no cometeu els mateixos errors que nosaltres.
Espero que en aquesta carta pugueu trobar moltes respostes sobre la catàstrofe que ha passat, una de les coses que heu de fer quan estigueu previnguts és allunyar-se el més lluny possible del lloc on es troben però estigueu on estigueu serà perillós però potser que tingueu més possibilitats de viure encara que jo no ho sé perquè no estic per poder presenciar-ho.
Estic amb un grup de companys perquè ens van designar que havíem d'estudiar el motiu de la radioctivitat que està en aquests moments, però segons sembla no hem acabat la nostra feina cosa que no us podria explicar quina era la raó. espero que pogueu esbrinar i resoldre tots els problemes que es presenten molta sort!
dimecres, 23 de març del 2011
Hola a tots/es nois/es del futur.
Volia demanar-vos un petit favor i es que cuideu d’aquest planeta millor del que l’hem tractat els humans en aquests temps.La destrucció massiva del planeta terra ha estat per l’alta contaminació en l’atmosfera ,contaminació en els rius i mars, l’alta producció de les fabriques etc.
Doncs bé m’agradaria que no contaminéssiu tant per evitar la destrucció del planeta un altre cop, ja sigui utilitzant només energies renovables com plaques solars o utilitzant cotxes elèctrics, reciclant els envasos de plàstic les llaunes i tota mena de productes reutilitzables, i sisplau no construïu fàbriques per produir qualsevol matèria.
No us molesteu en buscar petroli per poder produir benzines ,plàstic, etc. .L’hem consumit tot preveient tot el que podria passar ,planteu molts arbres i cuideu molt els rius i mars i sobretot las espècies que hi viuen en ells, perquè son un tresor únic que aporten molt a la vida humana , suposem que sigueu humans i no una altre espècie mes avançada que nosaltres i no necessiteu res d’això per sobreviure.
Quan trobeu aquesta carta hauran passat milers i milers d’anys així que he posat totes les meves esperances en vosaltres perquè cuideu molt aquest meravellós planeta que tantes alegries ens ha donat per sort a la raça humana.
Bé doncs així m’haig d’ acomiadar estimada gent del futur espero que em feu cas i no cometeu els mateixos errors que nosaltres. Una salutació i arreveure.
La fì del món
Aquesta carta està escrita pels nous habitants del planeta Terra ,perquè no caiguin amb el mateix error que ho vam fer nosaltres.La Terra poc a poc ens anava fen senyals de què el planeta no anava gens bé,van suceir moltes catastrofes com ,terratremols ,tsunamis , pluges torrencials ,grans nevades , un augment molt elevat de les temperatures etc....
Els pols es van descongelar ,això va fer molt de mal perquè el nivell del mar va augmentar a 7 metres, inundant ciutats molt importants com els Estats Units , el Japò , la Xina etc ..
L´Amazones , uns dels rius més importants es va secar i totes les muntanyes es van quedar com un desert , els animals és van extinguir, ja era questió de temps que tot acabés d´una vegada .La veritat és que no sé quins éssers vius viuran a la terra però l´unic que espero és que no caiguin en el mateix error que nosaltres i espero que aquesta carta al menys serveixi per a què generacions futures tinguin alguna informació del nostre passat.El més important és intentar contaminar el menys possible , i intentar utilitzar energies renovables.
Jo crec que amb aquest poquet d´esforç ja serà un gran pas per al planeta .
Una abraçada ben forta per a tots i fins un altre .
JOSELITO.
Missatge al futur
dissabte, 19 de març del 2011
Fiesta..by Ramsés
Em vaig vestir de gala amb la meva camisa de la sort, la blanca amb ratlles negres i amb trencat al pit, portava els meus pantalons de cuir nous a estrenar i el meu cabell engominat. Acabava de sortir de la dutxa i em vaig vestit, llavors vaig trucar al meu amic i em va comentar que s'estava arreglant que encara no havia acabat de vestir-se i que es posaria la samarreta negra que li vaig deixar per a l'ocasió i es posaria els pantalons texans que s'havia comprant aquest mateix dia.
Vam quedar a la porta del bar "Les 7 Copas" que és un bar que posen música fins a les 2 de la matinada i després sempre solem anar-nos a la discoteca de Sabadell , una de música estil house que ens agrada tant a tots dos. Quan ja estàvem a la cua de l'entrada de la discoteca ens vam trobar amb dos amics més el Pepe i el Charly i ens vam posar parlar de noies i se'ns va passar la nit entre cubata i cubata.
Al dia següent em vaig llevar a casa de la Irene, una noia a la que aquella mateixa nit vaig coneixer, no em preguntin ni com ni on ni jo mateix ho sé.