M’il·lusiona molt pensar en el futur, de cara la meva família
I la meva llar de independitzar-me,tenir el meus estudis, el meu
Sou i viure feliç amb la meva dona i els meus fills.
Em dona molta por pensar en la mort de cara a la meva família ja que
Fa un parell d`anys es va morir el meu avi i el vaig pasar molt malament.
Em fa ràbia la gent mentirosa que enganya a ala gent la gent falsa i em dona ràbia també que n’hi hagi gent que viu a costa dels altres, mentre la gent treballadora
ha de sobreviure amb el mínim possible per que altres no utilitzin bé el que tenen
La gent no sap valora el que té fins que ho perd tot.
M’inquieta pensar que passaria si jo fos el fill de algun famós si hagués pensat de un altra manera i també perquè naixem si despres morim?
A vegades hi ha preguntes que no tenen respostes o simplement que es millor que no tinguin respostes..
un salut.